Espai públic, espai de tots/es

He de reconéixer en primer lloc que, la cultura de l'Espai Públic és un tema que m'apassiona i, tot el que es crei, reinventi o reformuli, benvingut sigui... La pregunta però és, estem preparats per tenir cultura de l'Espai Públic? Seriem capaços d'estandaritzar un principis universals en aquest àmbit? La resposta és rotunda, no, encara no.

Vivim en una societat, l'espanyola (concretament en les grans àrees urbanes) on gairebé la majoria dels conductors estableixen les seves pròpies normes independentment dels altres. D'exemples, els que conduïm, en veiem cada dia: No us heu fixat mai que a les vies ràpides de Barcelona i rodalies els carrils ràpids (els de l'esquerra) són els que van plens i els lents (els de la dreta) els que van buïts? No us heu fixat mai que la gent canvia de carril sense intermitent, s'apropa massa al de davant o interpreta diferent els senyals de trànsit? No us heu fartat d'anar darrera d'algú que no és capaç de posar l'intermitent anant a 10km/h mentre busca aparcament i no saps el que està fent fins que l'avançes?

El tren de la vida

"Hacinados en cualquier cochambre de lugar, los desheredados de la Tierra aprovechan cualquier mínimo espacio para apañar sus chabolas, haciendo equilibrismos de habitabilidad en sitios inverosímiles, aprisionados entre vías de tren, vertederos y autopistas, cualquier recoveco sirve para quienes, desesperados, emigran del campo e intentan montar ¿un futuro?..., un algo en la gran ciudad, con la esperanza de un futuro mejor, una oportunidad venida del cielo que pueda dar un viraje a su existencia. Quizá estos niños que juegan al baloncesto en medio de unas vías que atraviesan un barrio paupérrimo de Manila, puedan algún día aspirar a eso, a tener alguna opción de vivir con un mínimo de dignidad" RAFAEL RUIZ. 

He volgut transcriure aquestes línies, després de tot el succeït els darrers mesos a la frontera de Ceuta entre d'altres, per fer-nos conscienciar encara més de les injustícies que pateix el món. Al món ja és major la població urbana que la rural, i l'imparable trasllat cap a les grans ciutats cercant una oportunitat, produeix sovint monstres de suburbis i de vides humanes, en són un exemple ciutats com Manila o Mumbai (on he estat i ho corroboro).

Carlos Cordón

Camino de épocas pasadas es el futuro que nos espera

El mundo avanza menos para nuestro gobierno. Cuando las leyes se han adaptado a la evolución social el Ministerio del Sr. Gallardón inicia la involución social mediante las leyes.

Tres, por ahora, son los cambios conservadores que pretende el Sr. Gallardón, léase subir las tasas y depósitos para recurrir en la segunda instancia judicial, la prisión permanente revisable y la ley del aborto.

Reflexió per un consum responsable de l'aigua

Estem immersos en un època on la humanitat comença a conscienciar-se del canvi climàtic i de les seves conseqüències. Tot i què ni de bon tros aquesta conscienciació és generalitzada, últimament veiem com aquest tema està a l'ordre del dia en molts àmbits, i aquest fet ja és significatiu.

Em vull fixar en un problema que ens toca de prop, l'aigua. Estic convençut que la majoria de gent que ens envolta no es fa una idea de la importància que té l'aigua en la seva vida i les conseqüències que podria arribar a produir la seva inexistència. Pensem que això de la falta d'aigua només afecta als països del tercer món i que aquesta no és la nostra guerra. Doncs estem molt equivocats, a Espanya hi ha cada cop més sequera, i si les precipitacions es segueixen resistint a venir, en poc temps patirem restriccions d'aigua.

Visc a Cerdanyola i visca Cerdanyola!

Es defineix patriotisme com aquell sentiment d'orgull per la terra que t'ha vist néixer o créixer i que està lligat a uns valors, una cultura i una història. Aquest sentiment de pertinença no té preu, ni color polític, tampoc exclou ningú, ni és propietat de cap altre; simplement, es té o no es té, simplement, el sents o no el sents.

REFLEXIÓN

.

Impactante, pero la más dura realidad. Llevamos mucho tiempo padeciendo una epidemia social hacia la precariedad de las personas. Yo,como SOCIALISTA que soy por convicción, quiero luchar contra esta epidemia y como dice el chico del vídeo,¡estoy HARTO! por eso desde este Blog os pido que nos unamos y luchemos hoy más que nunca por nuestros ideales y valores, que son la única opción que tenemos las personas para poder romper y cambiar esta sociedad.

Sergio Espinosa

8 de març, Dia Internacional de la Dona

Personalment penso que aquest any més que mai, tots i totes hauríem de reflexionar el perquè un govern ha de posar per damunt de les dones, politiques contra la seva voluntat i els seus drets bàsics assolits durant els últims anys, i hem refereixo a la Reforma de la Llei de l’avortament i la retallada en els recursos per lluitar contra la violència de gènere.