He
de reconéixer en primer lloc que, la cultura de l'Espai Públic és un tema que
m'apassiona i, tot el que es crei, reinventi o reformuli, benvingut sigui... La pregunta però és,
estem preparats per tenir cultura de l'Espai Públic? Seriem capaços
d'estandaritzar un principis universals en aquest àmbit? La resposta és
rotunda, no, encara no.
Vivim
en una societat, l'espanyola (concretament en les grans àrees urbanes) on
gairebé la majoria dels conductors estableixen les seves pròpies normes
independentment dels altres. D'exemples, els que conduïm, en veiem cada dia: No
us heu fixat mai que a les vies ràpides de Barcelona i rodalies els carrils
ràpids (els de l'esquerra) són els que van plens i els lents (els de la dreta) els que van buïts? No us heu fixat mai que la gent canvia de carril sense
intermitent, s'apropa massa al de davant o interpreta diferent els senyals de trànsit? No us heu fartat d'anar darrera d'algú que no és capaç de posar
l'intermitent anant a 10km/h mentre busca aparcament i no saps el que està fent
fins que l'avançes?
Doncs
bé, com a exemple concret, a Astúries van intentar promoure un nou tipus de rotonda
provinent del Nord d'Europa, la Turborotonda; només fa falta veure el dibuix
per esbrinar com va. Fa uns anys teniem la sensació que on hi havia hagut
semàfors, ara hi havia rotondes, arreu, amb les conseqüents opinions
enfrontades al respecte... finalment i malgrat gairebé ningú respecti els
carrils, s'ha demostrat que són un avenç en la conducció urbana. Estic
convençut que la Turborotonda segueix avançant en aquest sentit, però igualment
convençut que gairebé ningú la respectaria, malauradament.
Mentre seguim vivint en la cultura egoista de
l'individualisme; mentre seguim conduïnt pensant en arribar els primers, en
córrer més que ningú, en establir les nostres pròpies normes i obviar la resta
de conductors; mentre seguim negant l'avenç en tots els àmbits de l'espai
públic i no facilitem el seu ús i manteniment, mai estarem preparats per
millorar col·lectivament, per millorar com a societat, ni en això ni en res.
Fem un esforç, intentem reflexionar i conscienciar-nos de que l'Espai Públic és de
tots/es, i no una ampliació dinàmica del nostre espai privat.
Carlos Cordón
Carlos Cordón
