Avui, dijous 3 d’abril
de 2014, es commemora el 35e aniversari de les primeres eleccions democràtiques
municipals després de 40 anys de dictadura. 35 anys de progrés en els pobles i
ciutats de Catalunya de la mà del PSC, que hem de tornar a recuperar i
reivindicar.
 |
| Cartell del PSC en la campanya de les municipals 1979 |
En 1979, els ajuntaments es trobaven en l’immobilisme d’unes elits polítiques
hereves de la dictadura de Franco, desorientades des de la mort del dictador i
desconnectades del carrer i de les demandes de la societat civil. Uns consistoris
amb poca capacitat política autònoma respecte al govern central i en una
situació financera propera a la fallida. Sense competències clares i amb escàs
marge per a recaptar més impostos, era impossible adaptar-se a les demandes
dels ciutadans.
Especialment caòtica era la situació en les ciutats de l’àrea
metropolitana de Barcelona, amb un augment ràpid de la població, en les dècades
de 1950 a 1970, que va provocar el sorgiment de noves barriades a la perifèria
dels antics nuclis de població, barriades amb cases d’autoconstrucció,
realitzades sense ordenació urbanística, amb els carrers sense asfaltar ni
xarxa de clavegueram, sense aigua potable, llum o telèfon.
A més de les barriades
d’autoconstrucció, també hi havia polígons de vivendes realitzats per l’Estat o
pels propis ajuntaments, però que es trobaven amb les mateixes mancances que la
resta de barriades: lluny dels centres urbans, sense transport públic, ni escoles,
ni centres de salut o zones verdes i de lleure.
Els i les socialistes van saber copsar l’esperit de canvi i transformació
de les ciutats que demanava la societat i es presentà a les eleccions locals
amb una programa molt ambiciós: tornar l’Ajuntament al poble. Aquest programa
es traslladà a la campanya electoral amb eslògans que encara son de gran
actualitat: «Entra amb nosaltres a l’ajuntament»; «un ajuntament d’eficàcia i
comptes clars»; o «un ajuntament igual per cada carrer».
 |
| Cartell electoral del PSC Terrassa en les municipals 1979 |
Les eleccions del 3 d’abril suposaren la victòria del PSC a Catalunya amb
més de 700.000 vots, seguit del PSUC, 540.000 vots, i de CiU, 500.000 vots. El
PSC, amb el suport d’altres partits d’esquerres, va obtenir la majoria de les
alcaldies en les principals ciutats de Catalunya i es donà inici al
desenvolupament de la democratització del ajuntaments i una millora en la
qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes: reforma de la fiscalitat local,
s’estableix la progressivitat en els impostos municipals que fan augmentar la
recaptació, les ajudes directes als
ciutadans i l’establiment de serveis públics a les barriades i polígons de
vivendes. Apareixen les zones verdes, s’estenen els centres de salut, les escoles o
les biblioteques; es recuperen les festes populars o s’inicia la protecció dels
edificis històrics i la redacció del plans d’ordenació urbanística que ficaren
ordre en el desgavell urbanístic.
Avui, 35 anys després de les primeres eleccions municipals després del
franquisme, els pobles i ciutats de Catalunya no s’assemblen en res a com eren
l’any 1979. Una part important de la població no ha vist o no recorda els
canvis d’aquests 35 anys, sembla que les poblacions sempre han estat com ara.
 |
| Programa electoral del PSC Terrassa en les municipals de 1979 |
El PSC i les i els socialistes hem de recuperar l’orgull del nostre model
d’ajuntaments al servei dels ciutadans, de la força d’aquests 35 anys de
treball i del nostre municipalisme. Recordar per aprendre, no per dormir-nos en
els èxits pretèrits.
Amb l’excusa de la crisi econòmica,
els conservadors neoliberals, ens volen imposar un model d’administració local,
petita, sense les competències i la capacitat financera per respondre a les
demandes dels ciutadans i ciutadanes.
Un exemple clar és la amb la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la
Administración Local (LRSAL) aprobada pel govern central. Un cavall de Troia que vol
destruir 35 anys de treball conjunt, entre la política, la societat civil i els
ciutadans; però les i els socialistes no només hem de combatre aquesta llei,
també hem de definir quin paper han de tenir els ajuntaments els pròxims 35
anys, allunyant-nos dels cants de sirena neoliberals.
Hem de definir quins ajuntaments i quines ciutats volem, realitzar una segona
transició democràtica per construir aquest segle XXI, sobreviure a la crisi
econòmica i que dintre de 35 anys, com fem avui, no reconeguem les nostres
viles i ciutats.
Carles E. Luengo
Carles E. Luengo
