Sigui quina sigui la ideologia política que ens
defineixi, amagar les
reivindicacions nacionals d’una gran part dels ciutadans de Catalunya està
demostrat que ha estat i és un greu error que només empitjora les
coses. Per molt que des de Madrid i alguna part de Catalunya es vulgui
minimitzar la protesta, és innegable que el context és històric i que no es
pot passar per alt esperant que aquest problema també s’arregli sol.
La realitat és que aquest moviment sobiranista té cada
vegada més recolzament, és més transversal i representa a més persones. I no hi ha motius per pensar que aquesta
tendència anirà a menys, tenint en compte com es gestiona aquesta força des de
Madrid i algunes parts de l’Espanya més profunda, bressol de l’anticatalanisme
i fàbrica d’independentistes.
I sí, els catalans potser tenim motius per
queixar-nos, i si no apostem
clarament per un federalisme real, el trencament serà inevitable. Espanya
serà federal o no serà; o ho entenem i actuem ja, o no hi haurà futur plegats,
aquesta és la crua realitat. Perquè per moltes lleis a les que es recorrin,
Espanya no podrà seguir unida a la força, només podrà sobreviure si existeix
una voluntat comú de continuar junts. I aquesta és la essència de la
democràcia, parlar per decidir el futur.
Sóc socialista i catalanista, per les mateixes raons,
a part d’internacionalista, i crec
en una Espanya federal, en la justícia social i en les persones, no tant en les
banderes ni les fronteres. Crec
també que la crisi econòmica i les retallades han desbordat el pensament
secessionista, més o menys oportunista o interessat; i crec que cal escoltar el poble sense
oblidar que la millor manera de
defensar un país és apostant clarament pels drets socials dels seus ciutadans. Fer país és construir escoles, hospitals,
equipaments; és defensar un repartiment just de la riquesa, és acabar amb els
corruptes i és, també, donar al poble el que no pot ser de ningú més, el dret a
decidir lliurement el seu futur.
I mentre tot això passa, el
material escolar és més car que mai, les taxes universitàries són ja inassolibles
per a molts/es, les beques són gairebé inexistents. Tenim més alumnes i menys
mestres, amb més privatització i menys salaris, amb més ajustos i menys suport
a l'escola pública; per no parlar de les terribles retallades en sanitat i en
serveis socials
que es continuen produint cada dia amb la complicitat directe de CiU i el seu
soci lleial d’ERC.
Espero que tota la gent que
es manifesta tan clarament i tan sovint a favor de la independència de
Catalunya, es manifesti també amb la mateixa intensitat i d’una vegada per
totes contra les retallades i les pèrdues de drets socials que el govern de CiU
+ ERC està imposant a Catalunya, als catalans i a un patrimoni assolit en més
de 30 anys de democràcia; en cas contrari, estarem realment perduts.
Carlos Cordón
