NO TANQUEM ELS ULLS TANQUEM ELS CIES

No tanquem els ulls, taquem els CIE’s

Una vegada més la societat s’impressiona quan s’exhibeix mediaticament una situació, en aquest cas vergonyosa.

Es denúncia la situació de les persones ingressades als CIE’s, per trobar-se “presoners” mentre es tramiten els seus expedient d’expulsió, donant-se una situació horrible que viola tots els drets humans d’aquest estat modern. Són persones que només tenen el problema d’haver nascut fora del territori Schange. Per aquest motiu són detinguts i retinguts en aquests centres per un assumpte administratiu, devent conviure amb aquells que tenen antecedents penals.

                                                                     

Aquestes persones tenen menys drets que els reclusos, estan privats de llibertat en centres que no tenen les mínimes condicions sanitàries, i dels drets que s’atorguen a qualsevol presoner que estigui en un centre penitenciari.

Però és més, se sap que el 50% de les persones ingressades no poden ser expulsades, crec que a més de qüestions d’humanitat, existeixen qüestions d’eficàcia que deuen ser resoltes ja. Si algun dia s’aprova el Reglament d’aquests centres, serà imprescindible i inadmissible que no s’obligui a l’autoritat judicial per a que apliqui altres mesures de presentació que no sigui la presó. En altres processos es fa així: se’ls cita cada 15 dies a presentar-se, o se’ls requereix un domicili amb empadronament, exigir-les petites fiances.. etc.

De totes maneres, se sap pel Ministeri de l’Interior, que hi ha persones que mai podran ser expulsades. La qüestió és que se sap prèviament, que persones que no disposen de documentació, o a les que certs països no reconeixen com a nacionals, quin sentit té in internament previ.

Los CIE’s no tenen raó d’existir, si s’apliqués l’article 61 de la Llei, amb criteris de respecte als drets humans, o sigui, mesures alternatives a d’ingrés per presó administrativa en aquests centres.

Urgeix un reglament, urgeix una alternativa a aquests centres, però també urgeix que tots els que formem la societat ens plantegem què pensem fer amb les persones que no disposen de papers, però que no seran expulsades i que conviuen amb nosaltres com a ciutadans de segona.


Lluisa Melgares