Tenim poca capacitat de reduir la pobresa infantil.

La crisi de les famílies, les retallades i la falta d'ocupació, la falta de ingressos porta a les famílies a no poder fer front a l'alimentació dels seus propis fills. Els infants han arribat a uns nivells insostenibles que obliguen a actuar amb la màxima rapidesa per mitigar el sistema de precarietat en què viuen molts menors, dificultat per fer front a la crisi en la qual es troben les seves famílies, on mare i pare es troben en atur, depenent de les prestacions socials si és que arriben. El nombre de famílies amb fills on tots els adults estan en atur, ha augmentat en un 290 % des del començament de la crisi. Les polítiques d'infància no són efectives per frenar la desigualtat i la pobresa. La inversió pública, la dotació pressupostària dels governs estatals i autonòmic per la infància han disminuït més de 15% en un sol any, segons Unicef. És necessari un pacte d'estat per la infància semblant al que en el seu dia es va fer amb el Pacte de Toledo per blindar a la gent gran. Més visibilitat dels infants a l'agenda política, fer un seguiment més intens de les partides destinades als menors, tant per part estatal com autonòmic, avaluant el seu compliment. L'estat té un gran problema que es diu pobresa infantil, que els governants volen ocultar, ho diu Càritas i altres ONGs, però fonts del mateix govern de l'INE afirmen que la pobresa infantil afecta a 1 de cada 4 nens, a més de 2.500.000, més menors pobres i més pobres, una gran desigualtat que està a nivells de les poblacions com la romanesa. Tenim poca capacitat de reduir la pobresa infantil. I cal sumar l'actitud del govern central que ha destinat 16 m d'euros per a tot l'estat espanyol, i se li ocorre fer un Repartiment injust tenint en compte el nombre de menors pobres de cada comunitat autonòmica, amb la qual cosa per exemple a Ceuta, per cada nen 153 euros i a Catalunya 2 euros, en contra de les comunitats més poblades, i afavoreix a les més poblades com Extremadura que després es permet el luxe d'anunciar baixada d'impostos. No obstant això, tant al govern central com a la generalitat de Catalunya no els cau la cara de vergonya quan rescaten als bancs o legislen al seu benefici. Rescatem als infants i famílies no solament als bancs.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/08/01/actualidad/1406894417_148138.html

Ridículo interesado

He perdut el compte de les vegades que ens hem vist en la necessitat de parlar sobre el dret fonamental, dret humà i consagrat a un habitatge digne. Avui una vegada mes, i per posar de manifest el ridícul que fa el Govern Central amb el seu afany de legislar a favor dels poders financers dels bancs, novament el Tribunal europeu li dóna una lliçó i li diu que la legislació processal hipotecària en Espanya és injusta, i no pot dir el PP que és una legislació antiga o que la va fer un altre partit, no l'any passat després de rebutjar la ILP de la PAH, fa una modificació de la llei també a contracor perquè l'obliguen novament els tribunals europeus, i legisla provocant una falta de tutela judicial efectiva als més perjudicats, a les famílies, evitant que davant una resolució injusta no puguin recórrer, i no obstant això si que dóna l'oportunitat als bancs. El PP sempre que ha fet una reforma legal sobre el tema hipotecari, ha tingut en compte beneficiar als bancs, ja sigui per rentar la cara o perquè les famílies perdin el seu habitatge, i així estem que no més en el 2013, 85.000 execucions hipotecàries, des que esclata la crisi ja portem gairebé mig milió, i cada vegada pitjor, perquè la llei de bones pràctiques o males no ha servit per perdonar deute, o quitacions, ni per a dacions en pagament, solament per alguns refinançaments que han empitjorat la situació, i algun desnonament aturats, pocs solament famílies pobres amb fills de menys de 3 anys, que a més quan compleixin la moratòria de 2 anys, aniran inevitablement al carrer?. La dació en pagament és urgent, el lliurament de l'habitatge a canvi del pis i un lloguer social, perquè el contrari, és el que està passant, engany absolut. Perquè les famílies mai podran pagar aquestes hipoteques estafa, amb la qual cosa el deute comptabilitzat pel banc en els seus balanços és de zero, doncs perdonem el deute. Ah ! i obliguem al banc a concedir el lloguer social del mateix habitatge perquè en cas contrari augmentem el problema dels pisos buits, ocupacions, amb els problemes afegits als veïns, al barri i a la Ciutat. És urgent el canvi de la llei, i que els jutges paralitzin tots els procediments hipotecaris, perquè senzillament el Tribunal Europeu diu que són nuls, senyors jutges aquí tenen una eina legal per no seguir amb la injustícia social. RESCATEM PERSONES, RESCATEM Famílies

DRET A L'HABITATGE. DERECHO A UNA VIVIENDA DIGNA