Tenim poca capacitat de reduir la pobresa infantil.

La crisi de les famílies, les retallades i la falta d'ocupació, la falta de ingressos porta a les famílies a no poder fer front a l'alimentació dels seus propis fills. Els infants han arribat a uns nivells insostenibles que obliguen a actuar amb la màxima rapidesa per mitigar el sistema de precarietat en què viuen molts menors, dificultat per fer front a la crisi en la qual es troben les seves famílies, on mare i pare es troben en atur, depenent de les prestacions socials si és que arriben. El nombre de famílies amb fills on tots els adults estan en atur, ha augmentat en un 290 % des del començament de la crisi. Les polítiques d'infància no són efectives per frenar la desigualtat i la pobresa. La inversió pública, la dotació pressupostària dels governs estatals i autonòmic per la infància han disminuït més de 15% en un sol any, segons Unicef. És necessari un pacte d'estat per la infància semblant al que en el seu dia es va fer amb el Pacte de Toledo per blindar a la gent gran. Més visibilitat dels infants a l'agenda política, fer un seguiment més intens de les partides destinades als menors, tant per part estatal com autonòmic, avaluant el seu compliment. L'estat té un gran problema que es diu pobresa infantil, que els governants volen ocultar, ho diu Càritas i altres ONGs, però fonts del mateix govern de l'INE afirmen que la pobresa infantil afecta a 1 de cada 4 nens, a més de 2.500.000, més menors pobres i més pobres, una gran desigualtat que està a nivells de les poblacions com la romanesa. Tenim poca capacitat de reduir la pobresa infantil. I cal sumar l'actitud del govern central que ha destinat 16 m d'euros per a tot l'estat espanyol, i se li ocorre fer un Repartiment injust tenint en compte el nombre de menors pobres de cada comunitat autonòmica, amb la qual cosa per exemple a Ceuta, per cada nen 153 euros i a Catalunya 2 euros, en contra de les comunitats més poblades, i afavoreix a les més poblades com Extremadura que després es permet el luxe d'anunciar baixada d'impostos. No obstant això, tant al govern central com a la generalitat de Catalunya no els cau la cara de vergonya quan rescaten als bancs o legislen al seu benefici. Rescatem als infants i famílies no solament als bancs.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/08/01/actualidad/1406894417_148138.html