Terrassa, 31 d’octubre de 2014
El primer banc multat cedeix a l’Ajuntament la gestió
de tres habitatges buits per al seu ús social.
L’alcalde, Jordi Ballart, celebra l’efecte dissuasiu de la mesura
L’Ajuntament de Terrassa ha aconseguit recuperar els primers habitatges afectats
per expedients sancionadors als bancs, per a destinar-los a un ús social. La primera
entitat bancària multada, a més de fer efectiu el pagament de les tres sancions
imposades, ha cedit finalment la gestió dels tres habitatges a l’Ajuntament per tal
que els pugui destinar al seu ús social. Amb aquesta acció es constata que les
multes coercitives són una via efectiva per a dissuadir els bancs de mantenir la
propietat dels habitatges buits que no poden ocupar i poder alliberar així aquests
immobles per a destinar-los a habitatge social. Aquest era el principal objectiu
d’aquesta mesura legal que l’Ajuntament de Terrassa va iniciar en solitari i de forma
pionera, després d’anys de converses amb les entitats bancàries per arribar a un
acord respecte el parc d’habitatges desocupats existent a la ciutat.
L’Alcalde, Jordi Ballart, valora aquest resultat com “una primera victòria real i
alhora simbòlica, pel missatge esperançador i de gran transcendència que avui
podem donar a la ciutadania i als milers de famílies que reclamen el dret
fonamental a un habitatge. Això demostra que, malgrat les incerteses, els
entrebancs, i fins i tot les crítiques i recels que hem trobat fins ara, les nostres
accions, a més de ser perfectament legals, estan en la línia correcta.”
A banda d’aquestes primeres multes imposades en el seu moment, se n’han imposat
41 més. I també s’han imposat ja les dues primeres multes coercitives (per un import
de 6.000 euros cadascuna) corresponents al segon requeriment a entitats a les
quals ja s’ha imposat la primera i no han ocupat encara l’habitatge. Per tant, entre
primeres i segones multes coercitives, s’han imposat un total de 46 multes.
En paral·lel, el govern municipal continua tramitant nous expedients en relació als
habitatges buits de diverses entitats financeres a Terrassa. A més dels 726 que ja
estaven en curs, ja se n’estan tramitant 256 més. D’aquests, es preveu que uns 50
entrin en fase d’incoació abans de final d’any, el pas previ a la imposició de multes
coercitives.
Aquesta mesura també està obtenint resultats molt positius, ja que més de 200
expedients s’han pogut tancar perquè els bancs afectats els han ocupat finalment
amb famílies o bé els han cedit per a ús de lloguer assequible. En concret, 97
habitatges els han cedit al Fondo Social de la Vivienda, 1 a l’Agència Catalana de
l’Habitatge, i 4 a l’Ajuntament de Terrassa. En total, s’han cedit 102 habitatges.
L’Alcalde, Jordi Ballart, ha afirmat que “són accions valentes i compromeses amb
la ciutadania i amb els moments difícils que estem vivint, en consonància amb
la situació actual i les noves maneres de fer política, a peu de carrer, escoltant
els problemes de la gent. És el fruit del treball que fa mesos venim fent
coordinant-nos amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, i que demostra
que és possible fer accions concretes i obtenir resultats reals en aquest tema
tan primordial.”
D’altra banda, també s’han anat aplicant les primeres taxes municipals que van
entrar en vigor aquest 2014, per la tramitació de tots aquests expedients. En total
actualment hi ha 135 taxes aplicades.
L’Ajuntament de Terrassa es manté obert al diàleg amb les entitats bancàries, com
sempre ha fet fins ara, però reitera que mentre no hi hagi una voluntat clara i real de
cedir els habitatges desocupats, pensa continuar amb aquestes accions per garantir
el dret fonamental a l’habitatge. Per això continuarà reclamant la nul·litat dels
processos hipotecaris i la dació en pagament amb caràcter retroactiu, així com
l’aturada dels desnonaments i l’impuls del lloguer social en els casos de pèrdua de
l’habitatge habitual. També continuarà demanant de forma sistemàtica als bancs que
paguin els seus deutes a les comunitats on tinguin habitatges buits. Un conjunt
d’actuacions que s’ha fet coordinant esforços amb la societat civil i especialment
amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).
