EL AYUNTAMIENTO DE TERRASSA COBRA LAS PRIMERAS MULTAS A LOS BANCOS

Terrassa, 31 d’octubre de 2014 El primer banc multat cedeix a l’Ajuntament la gestió de tres habitatges buits per al seu ús social. L’alcalde, Jordi Ballart, celebra l’efecte dissuasiu de la mesura L’Ajuntament de Terrassa ha aconseguit recuperar els primers habitatges afectats per expedients sancionadors als bancs, per a destinar-los a un ús social. La primera entitat bancària multada, a més de fer efectiu el pagament de les tres sancions imposades, ha cedit finalment la gestió dels tres habitatges a l’Ajuntament per tal que els pugui destinar al seu ús social. Amb aquesta acció es constata que les multes coercitives són una via efectiva per a dissuadir els bancs de mantenir la propietat dels habitatges buits que no poden ocupar i poder alliberar així aquests immobles per a destinar-los a habitatge social. Aquest era el principal objectiu d’aquesta mesura legal que l’Ajuntament de Terrassa va iniciar en solitari i de forma pionera, després d’anys de converses amb les entitats bancàries per arribar a un acord respecte el parc d’habitatges desocupats existent a la ciutat. L’Alcalde, Jordi Ballart, valora aquest resultat com “una primera victòria real i alhora simbòlica, pel missatge esperançador i de gran transcendència que avui podem donar a la ciutadania i als milers de famílies que reclamen el dret fonamental a un habitatge. Això demostra que, malgrat les incerteses, els entrebancs, i fins i tot les crítiques i recels que hem trobat fins ara, les nostres accions, a més de ser perfectament legals, estan en la línia correcta.” A banda d’aquestes primeres multes imposades en el seu moment, se n’han imposat 41 més. I també s’han imposat ja les dues primeres multes coercitives (per un import de 6.000 euros cadascuna) corresponents al segon requeriment a entitats a les quals ja s’ha imposat la primera i no han ocupat encara l’habitatge. Per tant, entre primeres i segones multes coercitives, s’han imposat un total de 46 multes. En paral·lel, el govern municipal continua tramitant nous expedients en relació als habitatges buits de diverses entitats financeres a Terrassa. A més dels 726 que ja estaven en curs, ja se n’estan tramitant 256 més. D’aquests, es preveu que uns 50 entrin en fase d’incoació abans de final d’any, el pas previ a la imposició de multes coercitives. Aquesta mesura també està obtenint resultats molt positius, ja que més de 200 expedients s’han pogut tancar perquè els bancs afectats els han ocupat finalment amb famílies o bé els han cedit per a ús de lloguer assequible. En concret, 97 habitatges els han cedit al Fondo Social de la Vivienda, 1 a l’Agència Catalana de l’Habitatge, i 4 a l’Ajuntament de Terrassa. En total, s’han cedit 102 habitatges. L’Alcalde, Jordi Ballart, ha afirmat que “són accions valentes i compromeses amb la ciutadania i amb els moments difícils que estem vivint, en consonància amb la situació actual i les noves maneres de fer política, a peu de carrer, escoltant els problemes de la gent. És el fruit del treball que fa mesos venim fent coordinant-nos amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, i que demostra que és possible fer accions concretes i obtenir resultats reals en aquest tema tan primordial.” D’altra banda, també s’han anat aplicant les primeres taxes municipals que van entrar en vigor aquest 2014, per la tramitació de tots aquests expedients. En total actualment hi ha 135 taxes aplicades. L’Ajuntament de Terrassa es manté obert al diàleg amb les entitats bancàries, com sempre ha fet fins ara, però reitera que mentre no hi hagi una voluntat clara i real de cedir els habitatges desocupats, pensa continuar amb aquestes accions per garantir el dret fonamental a l’habitatge. Per això continuarà reclamant la nul·litat dels processos hipotecaris i la dació en pagament amb caràcter retroactiu, així com l’aturada dels desnonaments i l’impuls del lloguer social en els casos de pèrdua de l’habitatge habitual. També continuarà demanant de forma sistemàtica als bancs que paguin els seus deutes a les comunitats on tinguin habitatges buits. Un conjunt d’actuacions que s’ha fet coordinant esforços amb la societat civil i especialment amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).