En temps de crisi econòmica i solucions neoliberals per sortir d’aquesta
crisi, s’ha recuperat el vell esperit liberal d’aprimar l’Estat, reduint
serveis com els relacionats amb la sanitat i que aquests passin a mans
privades. Així parlem ara de privatitzacions, externalitzacions, gestió privada
de propietats públiques, model Alzira, entre altres.
Per comprendre l’error i el fracàs d’aquestes mesures convé fer una mica
d’història; un exemple clar de la ineficiència de la gestió privada dels
hospitals (però al revés), és el dels hospitals baixmedievals de Barcelona i la
rodalia, de centres de caritat privada al segle XIV a centre de serveis mèdics
gestionats per les administracions locals a partir dels segles XV i XVI.
 |
| Hospital medieval, França, segle XIII |
Al segle XIII, els hospitals no tenien les mateixes funcions
que els actuals, servien per donar refugi a pobres i peregrins, no a curar
malalts, tot i que també hi havia centres especialitzats on residien els
leprosos. Aquests centres comencen a sorgir per Barcelona i la seva rodalia cap
al segle XIII: l’hospital d’En Colom (1229) o el de Pere Desvilar (1308) a
Barcelona; el de Pere Sa Muntada (1283) a Sabadell, el de la Verge Maria
(aproximadament 1287) a Terrassa o el de l’Agnus Dei (1328) a Granollers.
