Si se Puede

Si SE PUEDE, Y SOBRE TODO SE DEBE.
Ayer como un día más en mi trabajo, recibo una comunidad de vecinos, que tampoco duermen muy bien, explica la presidenta de la comunidad que viven en un bloque que no tiene muchos años, donde existen unos 60 pisos, de estos un BANCO tiene 25 vacíos y 10 ocupados “alegalmente”.

EL AYUNTAMIENTO DE TERRASSA COBRA LAS PRIMERAS MULTAS A LOS BANCOS

Terrassa, 31 d’octubre de 2014 El primer banc multat cedeix a l’Ajuntament la gestió de tres habitatges buits per al seu ús social. L’alcalde, Jordi Ballart, celebra l’efecte dissuasiu de la mesura L’Ajuntament de Terrassa ha aconseguit recuperar els primers habitatges afectats per expedients sancionadors als bancs, per a destinar-los a un ús social. La primera entitat bancària multada, a més de fer efectiu el pagament de les tres sancions imposades, ha cedit finalment la gestió dels tres habitatges a l’Ajuntament per tal que els pugui destinar al seu ús social. Amb aquesta acció es constata que les multes coercitives són una via efectiva per a dissuadir els bancs de mantenir la propietat dels habitatges buits que no poden ocupar i poder alliberar així aquests immobles per a destinar-los a habitatge social. Aquest era el principal objectiu d’aquesta mesura legal que l’Ajuntament de Terrassa va iniciar en solitari i de forma pionera, després d’anys de converses amb les entitats bancàries per arribar a un acord respecte el parc d’habitatges desocupats existent a la ciutat. L’Alcalde, Jordi Ballart, valora aquest resultat com “una primera victòria real i alhora simbòlica, pel missatge esperançador i de gran transcendència que avui podem donar a la ciutadania i als milers de famílies que reclamen el dret fonamental a un habitatge. Això demostra que, malgrat les incerteses, els entrebancs, i fins i tot les crítiques i recels que hem trobat fins ara, les nostres accions, a més de ser perfectament legals, estan en la línia correcta.” A banda d’aquestes primeres multes imposades en el seu moment, se n’han imposat 41 més. I també s’han imposat ja les dues primeres multes coercitives (per un import de 6.000 euros cadascuna) corresponents al segon requeriment a entitats a les quals ja s’ha imposat la primera i no han ocupat encara l’habitatge. Per tant, entre primeres i segones multes coercitives, s’han imposat un total de 46 multes. En paral·lel, el govern municipal continua tramitant nous expedients en relació als habitatges buits de diverses entitats financeres a Terrassa. A més dels 726 que ja estaven en curs, ja se n’estan tramitant 256 més. D’aquests, es preveu que uns 50 entrin en fase d’incoació abans de final d’any, el pas previ a la imposició de multes coercitives. Aquesta mesura també està obtenint resultats molt positius, ja que més de 200 expedients s’han pogut tancar perquè els bancs afectats els han ocupat finalment amb famílies o bé els han cedit per a ús de lloguer assequible. En concret, 97 habitatges els han cedit al Fondo Social de la Vivienda, 1 a l’Agència Catalana de l’Habitatge, i 4 a l’Ajuntament de Terrassa. En total, s’han cedit 102 habitatges. L’Alcalde, Jordi Ballart, ha afirmat que “són accions valentes i compromeses amb la ciutadania i amb els moments difícils que estem vivint, en consonància amb la situació actual i les noves maneres de fer política, a peu de carrer, escoltant els problemes de la gent. És el fruit del treball que fa mesos venim fent coordinant-nos amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, i que demostra que és possible fer accions concretes i obtenir resultats reals en aquest tema tan primordial.” D’altra banda, també s’han anat aplicant les primeres taxes municipals que van entrar en vigor aquest 2014, per la tramitació de tots aquests expedients. En total actualment hi ha 135 taxes aplicades. L’Ajuntament de Terrassa es manté obert al diàleg amb les entitats bancàries, com sempre ha fet fins ara, però reitera que mentre no hi hagi una voluntat clara i real de cedir els habitatges desocupats, pensa continuar amb aquestes accions per garantir el dret fonamental a l’habitatge. Per això continuarà reclamant la nul·litat dels processos hipotecaris i la dació en pagament amb caràcter retroactiu, així com l’aturada dels desnonaments i l’impuls del lloguer social en els casos de pèrdua de l’habitatge habitual. També continuarà demanant de forma sistemàtica als bancs que paguin els seus deutes a les comunitats on tinguin habitatges buits. Un conjunt d’actuacions que s’ha fet coordinant esforços amb la societat civil i especialment amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).

Tenim poca capacitat de reduir la pobresa infantil.

La crisi de les famílies, les retallades i la falta d'ocupació, la falta de ingressos porta a les famílies a no poder fer front a l'alimentació dels seus propis fills. Els infants han arribat a uns nivells insostenibles que obliguen a actuar amb la màxima rapidesa per mitigar el sistema de precarietat en què viuen molts menors, dificultat per fer front a la crisi en la qual es troben les seves famílies, on mare i pare es troben en atur, depenent de les prestacions socials si és que arriben. El nombre de famílies amb fills on tots els adults estan en atur, ha augmentat en un 290 % des del començament de la crisi. Les polítiques d'infància no són efectives per frenar la desigualtat i la pobresa. La inversió pública, la dotació pressupostària dels governs estatals i autonòmic per la infància han disminuït més de 15% en un sol any, segons Unicef. És necessari un pacte d'estat per la infància semblant al que en el seu dia es va fer amb el Pacte de Toledo per blindar a la gent gran. Més visibilitat dels infants a l'agenda política, fer un seguiment més intens de les partides destinades als menors, tant per part estatal com autonòmic, avaluant el seu compliment. L'estat té un gran problema que es diu pobresa infantil, que els governants volen ocultar, ho diu Càritas i altres ONGs, però fonts del mateix govern de l'INE afirmen que la pobresa infantil afecta a 1 de cada 4 nens, a més de 2.500.000, més menors pobres i més pobres, una gran desigualtat que està a nivells de les poblacions com la romanesa. Tenim poca capacitat de reduir la pobresa infantil. I cal sumar l'actitud del govern central que ha destinat 16 m d'euros per a tot l'estat espanyol, i se li ocorre fer un Repartiment injust tenint en compte el nombre de menors pobres de cada comunitat autonòmica, amb la qual cosa per exemple a Ceuta, per cada nen 153 euros i a Catalunya 2 euros, en contra de les comunitats més poblades, i afavoreix a les més poblades com Extremadura que després es permet el luxe d'anunciar baixada d'impostos. No obstant això, tant al govern central com a la generalitat de Catalunya no els cau la cara de vergonya quan rescaten als bancs o legislen al seu benefici. Rescatem als infants i famílies no solament als bancs.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/08/01/actualidad/1406894417_148138.html

Ridículo interesado

He perdut el compte de les vegades que ens hem vist en la necessitat de parlar sobre el dret fonamental, dret humà i consagrat a un habitatge digne. Avui una vegada mes, i per posar de manifest el ridícul que fa el Govern Central amb el seu afany de legislar a favor dels poders financers dels bancs, novament el Tribunal europeu li dóna una lliçó i li diu que la legislació processal hipotecària en Espanya és injusta, i no pot dir el PP que és una legislació antiga o que la va fer un altre partit, no l'any passat després de rebutjar la ILP de la PAH, fa una modificació de la llei també a contracor perquè l'obliguen novament els tribunals europeus, i legisla provocant una falta de tutela judicial efectiva als més perjudicats, a les famílies, evitant que davant una resolució injusta no puguin recórrer, i no obstant això si que dóna l'oportunitat als bancs. El PP sempre que ha fet una reforma legal sobre el tema hipotecari, ha tingut en compte beneficiar als bancs, ja sigui per rentar la cara o perquè les famílies perdin el seu habitatge, i així estem que no més en el 2013, 85.000 execucions hipotecàries, des que esclata la crisi ja portem gairebé mig milió, i cada vegada pitjor, perquè la llei de bones pràctiques o males no ha servit per perdonar deute, o quitacions, ni per a dacions en pagament, solament per alguns refinançaments que han empitjorat la situació, i algun desnonament aturats, pocs solament famílies pobres amb fills de menys de 3 anys, que a més quan compleixin la moratòria de 2 anys, aniran inevitablement al carrer?. La dació en pagament és urgent, el lliurament de l'habitatge a canvi del pis i un lloguer social, perquè el contrari, és el que està passant, engany absolut. Perquè les famílies mai podran pagar aquestes hipoteques estafa, amb la qual cosa el deute comptabilitzat pel banc en els seus balanços és de zero, doncs perdonem el deute. Ah ! i obliguem al banc a concedir el lloguer social del mateix habitatge perquè en cas contrari augmentem el problema dels pisos buits, ocupacions, amb els problemes afegits als veïns, al barri i a la Ciutat. És urgent el canvi de la llei, i que els jutges paralitzin tots els procediments hipotecaris, perquè senzillament el Tribunal Europeu diu que són nuls, senyors jutges aquí tenen una eina legal per no seguir amb la injustícia social. RESCATEM PERSONES, RESCATEM Famílies

DRET A L'HABITATGE. DERECHO A UNA VIVIENDA DIGNA

La cultura patrimoni de tots: la xarxa de biblioteques de Terrassa

En temps en que perillen els serveis municipals pels problemes pressupostaris propis o per les pressions i la manca de finançament i d’inversions de les institucions autonòmiques i estatals, és molt important destacar l’exemple de la xarxa de biblioteques de Terrassa com a model de gestió publica d’èxit, de gran acceptació entre la ciutadania de la ciutat i que s’ha sabut adaptar als nous temps d’escassetat i als nou usos que demanen els usuaris.

Manifest de la JSC Terrassa: Per la Tercera República

L’agrupació de Terrassa de la Joventut Socialista de Catalunya reclama la fi de l’etapa monàrquica i de la Transició amb la proclamació de la Tercera República.

Volem la Tercera República perquè creiem que l’actual crisi sistèmica de l’Estat, econòmica, social, nacional i democràtica, no es solucionarà mitjançant l’abdicació de l’actual monarca i la proclamació del seu fill.

Creiem que l’etapa de la monarquia ha d’arribar a la seva fi. L’actual context no ens deixa un altre camí. Els escàndols, la implicació i la imputació judicial de membres de la Casa Reial en casos de corrupció, l’opacitat, la manca de transparència i la pèrdua de confiança ciutadana en aquesta institució ens ho corroboren.