En temps en que perillen els serveis municipals pels problemes pressupostaris propis o per les pressions i la manca de finançament i d’inversions de les institucions autonòmiques i estatals, és molt important destacar l’exemple de la xarxa de biblioteques de Terrassa com a model de gestió publica d’èxit, de gran acceptació entre la ciutadania de la ciutat i que s’ha sabut adaptar als nous temps d’escassetat i als nou usos que demanen els usuaris.
La primera biblioteca de la ciutat s’inaugurà l’any 1928 amb la Biblioteca – Museu Municipal Soler i Palet, però no serà fins a la dècada de 1970 en que s’estendran per la resta de la ciutat sumant 13 biblioteques filials sota la Organización Bibliotecaria Soler y Palet i dues més de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació l’any 1979. Aquestes biblioteques de barri, en locals o pisos llogats, s’utilitzaven únicament com biblioteques escolars, amb unes infraestructures deficients i recursos escassos per una població que augmentava en 1.500 habitants l’any, superant els 160.000 habitants a mitjans dels anys 90.
 |
| Biblioteca Soler i Palet, anys 70 |
L’any 1998 marca un punt d’inflexió en l’esdevenir de la xarxa bibliotecària amb la redacció i publicació del Pla de Biblioteques de Terrassa. Els objectius d’aquest pla eren canviar l’ús de les biblioteques entre la ciutadania com un espai de desenvolupament cultural personal; la construcció d’una biblioteca central com a punt prioritari per la construcció d’una veritable xarxa de biblioteques a cada un dels sis districtes de la ciutat i la millora dels equipaments, d’un millor finançament, dels fons i dels serveis.
La Biblioteca Central de Terrassa (BCT) s’inaugura el mateix any 1998, en un edifici dissenyat per l’arquitecte Josep Llinàs i que rebré el premi Manuel de Dehesa, de la V Biennal d’Arquitectura 1999; amb 3.425 m² i un fons proper als 100.000 volums, suposà una revolució per la ciutat ja que introduïa un nou concepte de biblioteca, amb un espai per estudiar, sala de lectura de publicacions periòdiques, partitures, escoltar musica o veure pel•lícules, sales per a menors de 14 anys i una altre per activitats amb nadons o una ample sala d’actes.
 |
| Biblioteca Central de Terrassa (BCT) |
L’any 2001 arribarà la biblioteca del Districte 2 (BD2), l’any 2006 la del Districte 6 (BD6), un any després la del Districte 4 (BD4) i ja en l’any 2011 la del Districte 3 (BD3); restant només la biblioteca del Districte 5 (BD5) en un edifici dels anys 70. Aquestes biblioteques van ser dissenyades per diversos arquitectes, fet que les confereixen una imatge pròpia, tot i que l’espai interior està distribuït seguint el model de la biblioteca central. A més a més, cada biblioteca compta amb fons especialitzats com el fons d’història local (3.000 volums) i de LGTB a la Biblioteca Central, de l’UNESCO a la Bibiloteca del Districte 2, de la Cultura de l’Aigua al Districte 3, series de TV al Districte 4, d’esports al Districre 5 i de fotografia i cinema al 6.
 |
| Biblioteca del Districte 2 |
La construcció i extensió de la xarxa va ser una lluita personal i un projecte col•lectiu dels alcaldes socialistes Manuel Royes i Pere Navarro i dels regidors de Cultura Pere Navarro, en època Royes, i de Mercè Corbera i Amadeu Aguado, en època de Pere Navarro i Jordi Ballart. Un model no exempt de polèmica, com recordava fa pocs mesos l’exregidora Mercè Corbera, en la taula rodona ''La igualtat en la política municipal terrassenca'' organitzat per la JSC Terrassa, ja que molts veïns dels barris on es construïen les instal•lacions no entenien la utilitat d’una biblioteca i preferien un pàrquing pels cotxes.
 |
| Biblioteca del Districte 3 en obres (2011), integrada dins el Parc de Vallparadis |
Tot i que han estat els treballs de consolidació de la xarxa de biblioteques amb els Plans d’Actuació 2003 – 2007 i 2007 – 2012, una campanya publicitària encertada, la professionalització dels membres de les biblioteques i la capacitat d’adaptar-se al mon digital, el que ha permès que es consolidi la xarxa i que sigui molt ben valorat per la ciutadania de Terrassa.
 |
| Sala d'actes la Biblioteca del Districte 6 |
Les dades globals ho demostren: al 2012 (últim any amb dades disponibles) el fons documental de arribava als 269.897 volums, 826.757 visitants i 69.929 només a serveis d’Internet i ofimàtica (sense comptar amb el servei de wifi) i 555.868 préstecs de volums l’any.
Ens trobem amb un exemple de bon govern socialista a Terrassa, que va saber copsar els canvis que necessitava el vell model de petites biblioteques de barri per adaptar-ho als nous temps, a un augment continuat del nombre d’habitants de la ciutat i a un nou concepte de biblioteques com àgores obertes a la ciutat i interconnectats amb els barris i districtes. On la confluència de ciutadans joves, nens, estudiants, jubilats o persones a l’atur utilitzant els ordinadors enriqueix el valor simbòlic dels edificis, tot superant el vell sistema de consulta i préstec de material; però sempre afavorint el desenvolupament intel•lectual i cultural dels ciutadans i de tota la ciutat de Terrassa, una gran ciutat de 217.000 habitants amb sis biblioteques obertes als ciutadans i ciutadanes de la ciutat i la rodalia.
Carles E. Luengo
