Sóc republicana, per convicció per sentit comú, i no per sentiments històrics, no vull representacions fictícies per persones imposades.
Aprofitant la commemoració de la República el dia 14 d'abril, vull posar en valor a les persones republicanes que van morir i a les que van sobreviure en pèssimes condicions a la derrota de la Segona República a mans de les forces il·legítimes imposades pels franquistes.
Vull fer un homenatge, a l'Assumpta Montellà, escriptora i historiadora, gran professional que ha tingut el coratge i la bona idea d'elevar les històries petites a la visualització de la gran història, a donar explicacions sobre el que veritablement va passar.
Avui destaco dues obres d'Assumpta, la Maternitat d'Elna i la darrera, la que parla de la Batalla de l'Ebre. Destacar dos moments finals de la història més negra d'aquest país: la Guerra Civil.
També és la història de la caiguda republicana en la batalla de l'Ebre, així com el posterior exili al sud de França de republicans exiliats i maltractats pels francesos, que tot i ser aliats de la causa republicana, no van estar a l'aalçada d'un amic, més aviat van exercir un menyspreu vergonyós cap a persones necessitades que van fugir d'una mort segura del seu país, la Maternitat d'Elna és l'explicació més positiva d'una desgracia, del treball de voluntaries
que van aconseguir salvar 600 nens i nenes de una mort segura.
Assumpta Montellà, té l'habilitat de ser critica amb els nostres, i si es llegeix l'últim llibre publicat " 115 dies a l'Ebre . El sacrifici de la Lleva del biberó ", de seguida s'entén que va ser una ofensiva republicana que mai va tenir possibilitats, i que per satisfer les ambicions i l'honor militar de Negrin i altres, es van sacrificar innecessàriament 30.000 vides joves, que haguessin estat molt útils a la causa republicana durant la postguerra.
Ens centrarem, en l'últim llibre, per ser el més recent, acabat de presentar per l'Assumpta: La Batalla de l'Ebre, els seus llarguíssims 115 dies i
com així ha estat, es basa en el testimoni dels pocs supervivents de la lleva del biberó.
Hi havia rumors que em podia tocar ... Tot i que tenia 17 anys .... com podies imaginar-te que et donarien una arma per anar a matar la gent .... Molts sense donar-te instruccions, com molt amb canyes, perquè no tenint ni fusells, i la majoria anaven amb espardenyes i cap al front, cap a l'Ebre. L'Assumpta també ha recollit testimonis dels catalans que varen lluitar al front nacional, ... avui amagats, amb vergonya però també sense explicació, a aquella batalla cruel, que Fancisco Franco des de la seva cadira en un turó va allargar només pel plaer de que caiguessin el màxim nombre possible de joves, quasi criatures ...
Tots no sabien capo n anaven i ni que devien fer, només una idea, sobreviure, amb por a l'enemic i també al comandament, el comissari polític que amb l'excusa de la revolució, també aplicaven mesures preses en consells sumaríssims, que de vegades significaven la pena de mort només per arribar tard.
L'Assumpta, crec que ens obre els ulls a qui pensem que les guerres serveixen només per posar a prova la crueltat humana, que encara que nosaltres siguem republicans, també es van cometre aquest bàndol molts errors que van costar moltes vides d’innocents, i moltes vegades no ja en nom de la República sinó per egos personals, també per orgull militar, que porten la mort, en aquells temps, ara i sempre. Aquests egos, haig de reconèixer i em sap greu, que gairebé sempre són masculins. És clar que també hi ha dones que renuncien a la seva sensibilitat.
Bé, com diu l'autora, ella té especial interès en les petites històries, que fan la gran història, per això la seva història és de primera mà, explicada pels protagonistes, que per sort, encara que tots són majors, encara la poden explicar, protagonistes d'una batalla, la de l'Ebre que com més es coneix, menys s'entén. Potser l'única explicació plausible, seria que aquelles ments amb ganes de poder, volguessin la internacionalització del conflicte espanyol, que Europa sabés que la república a Espanya resistia, però no va servir de res.
Els mateixos protagonistes reconeixen l'equivocació dels comandaments, de l'ofensiva republicana.
A l'Ebre, no només pel desequilibri de recursos i soldats tan gran entre els 2 bàndols, sinó perquè només observant el riu, s'entén que aquell camp de batalla només beneficia al que defensa i no al que ataca. Els soldats no podien ni amagar-se en la serra i vivien en mig de la por i molts haurien donat la vida per un got d'aigua.
Així eren les condicions en què havien de lluitar aquells nois, recordem-ho, menors d'edat.
Tot i els errors comesos pels que van defensar la meva causa, seguiré sent republicana, i sobretot pacifista, em reconec fan d'Assumpta Montellà, perquè crec en les seves històries, en la forma en què evidència grans fets, a través d'històries individuals que només recordades per la memòria dels protagonistes, ajuden a lector a formar-se un opinió més acurades dels fets que ha forjat la nostra història.
Lluisa Melgares
