 |
| Concentració contra la violència masclista a Terrassa, 26 de maig de 2014 |
Avui ens tornem a trobar a la porta de l’Ajuntament, com cada mes venim fent, per expressar el rebuig més rotund per part de la Comissió 8 de març de Terrassa, integrada per tots els grups, associacions i col•lectius de dones de la ciutat, i en el meu cas en concret, en representació de la Comissió d’Igualtat del PSC Terrassa.
Un cop més, totes aquelles persones que formem part de la Comissió 8 de març, condemnem públicament tota aquella violència que s’exerceix vers les dones, sigui del caire que sigui.
Malauradament, la violència de gènere encara està massa present a la nostra societat. Una violència que ens obliga a esmerçar tots els esforços, tots els recursos, totes les voluntats per prevenir-la i eradicar-la. Encara la lluita contra la violència masclista és ben viva i el final és veu molt lluny. Massa lluny.
Una violència que adopta múltiples formes: violència física, sexual, econòmica o psicològica; que lesionen la dignitat, integritat o la llibertat de les dones.
Durant aquest any 2014 ha disminuït el nombre de denúncies, han disminuït les sol•licituds d’auxili i està augmentant el nombre de dones que retiren aquestes denúncies. Sembla que hem retrocedit 30 anys. Sembla que des de diferents sectors de la societat volen que la violència de gènere torni a ser un problema privat, silenciat, de portes endins.
Actualment, hi ha gairebé 62.000 dones sota seguiment policial i més de 15.000 que necessiten protecció policial activa.
L’any 2014 ja són 25 les dones assassinades a l’Estat espanyol, 6 d’elles a Catalunya.
No hem de permetre que sota l’excusa de la crisi s’abandonin les víctimes més vulnerables. A les dones víctimes de violència els cal l’ajuda de les institucions per sortir de l’espiral, i sentir-se protegides i acompanyades per refer la seva vida i la de les seves famílies.
Tampoc ens hem d’oblidar dels i les joves, després de molt lluitar per afavorir la igualtat entre gèneres i contra la violència masclista, no s’avança en els resultats. Està augmentant la violència de gènere entre els joves. És un greu problema que ens indica que aquesta violència està profundament arrelada a les estructures socials. Unes estructures socials on la desigualtat entre homes i dones existeix i molts i moltes es resisteixen a abandonar.
La lluita contra la violència masclista, no la poden dur a terme només les dones. La igualtat no només s’ha de conjugar en femení, també en masculí. Hem de lluitar plegades i plegats, dones i homes; hem de lluitar per assolir la igualtat efectiva entre gèneres, pas indispensable per aturar la xacra de la violència masclista.
Per això des de la Comissió 8 de març demanem la implicació de tota la ciutadania i agents socials per tal de construir un front comú que ens permeti eradicar tot tipus de violència masclista.
Carles E. Luengo
