Si se Puede

Si SE PUEDE, Y SOBRE TODO SE DEBE.
Ayer como un día más en mi trabajo, recibo una comunidad de vecinos, que tampoco duermen muy bien, explica la presidenta de la comunidad que viven en un bloque que no tiene muchos años, donde existen unos 60 pisos, de estos un BANCO tiene 25 vacíos y 10 ocupados “alegalmente”.

EL AYUNTAMIENTO DE TERRASSA COBRA LAS PRIMERAS MULTAS A LOS BANCOS

Terrassa, 31 d’octubre de 2014 El primer banc multat cedeix a l’Ajuntament la gestió de tres habitatges buits per al seu ús social. L’alcalde, Jordi Ballart, celebra l’efecte dissuasiu de la mesura L’Ajuntament de Terrassa ha aconseguit recuperar els primers habitatges afectats per expedients sancionadors als bancs, per a destinar-los a un ús social. La primera entitat bancària multada, a més de fer efectiu el pagament de les tres sancions imposades, ha cedit finalment la gestió dels tres habitatges a l’Ajuntament per tal que els pugui destinar al seu ús social. Amb aquesta acció es constata que les multes coercitives són una via efectiva per a dissuadir els bancs de mantenir la propietat dels habitatges buits que no poden ocupar i poder alliberar així aquests immobles per a destinar-los a habitatge social. Aquest era el principal objectiu d’aquesta mesura legal que l’Ajuntament de Terrassa va iniciar en solitari i de forma pionera, després d’anys de converses amb les entitats bancàries per arribar a un acord respecte el parc d’habitatges desocupats existent a la ciutat. L’Alcalde, Jordi Ballart, valora aquest resultat com “una primera victòria real i alhora simbòlica, pel missatge esperançador i de gran transcendència que avui podem donar a la ciutadania i als milers de famílies que reclamen el dret fonamental a un habitatge. Això demostra que, malgrat les incerteses, els entrebancs, i fins i tot les crítiques i recels que hem trobat fins ara, les nostres accions, a més de ser perfectament legals, estan en la línia correcta.” A banda d’aquestes primeres multes imposades en el seu moment, se n’han imposat 41 més. I també s’han imposat ja les dues primeres multes coercitives (per un import de 6.000 euros cadascuna) corresponents al segon requeriment a entitats a les quals ja s’ha imposat la primera i no han ocupat encara l’habitatge. Per tant, entre primeres i segones multes coercitives, s’han imposat un total de 46 multes. En paral·lel, el govern municipal continua tramitant nous expedients en relació als habitatges buits de diverses entitats financeres a Terrassa. A més dels 726 que ja estaven en curs, ja se n’estan tramitant 256 més. D’aquests, es preveu que uns 50 entrin en fase d’incoació abans de final d’any, el pas previ a la imposició de multes coercitives. Aquesta mesura també està obtenint resultats molt positius, ja que més de 200 expedients s’han pogut tancar perquè els bancs afectats els han ocupat finalment amb famílies o bé els han cedit per a ús de lloguer assequible. En concret, 97 habitatges els han cedit al Fondo Social de la Vivienda, 1 a l’Agència Catalana de l’Habitatge, i 4 a l’Ajuntament de Terrassa. En total, s’han cedit 102 habitatges. L’Alcalde, Jordi Ballart, ha afirmat que “són accions valentes i compromeses amb la ciutadania i amb els moments difícils que estem vivint, en consonància amb la situació actual i les noves maneres de fer política, a peu de carrer, escoltant els problemes de la gent. És el fruit del treball que fa mesos venim fent coordinant-nos amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, i que demostra que és possible fer accions concretes i obtenir resultats reals en aquest tema tan primordial.” D’altra banda, també s’han anat aplicant les primeres taxes municipals que van entrar en vigor aquest 2014, per la tramitació de tots aquests expedients. En total actualment hi ha 135 taxes aplicades. L’Ajuntament de Terrassa es manté obert al diàleg amb les entitats bancàries, com sempre ha fet fins ara, però reitera que mentre no hi hagi una voluntat clara i real de cedir els habitatges desocupats, pensa continuar amb aquestes accions per garantir el dret fonamental a l’habitatge. Per això continuarà reclamant la nul·litat dels processos hipotecaris i la dació en pagament amb caràcter retroactiu, així com l’aturada dels desnonaments i l’impuls del lloguer social en els casos de pèrdua de l’habitatge habitual. També continuarà demanant de forma sistemàtica als bancs que paguin els seus deutes a les comunitats on tinguin habitatges buits. Un conjunt d’actuacions que s’ha fet coordinant esforços amb la societat civil i especialment amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).

Tenim poca capacitat de reduir la pobresa infantil.

La crisi de les famílies, les retallades i la falta d'ocupació, la falta de ingressos porta a les famílies a no poder fer front a l'alimentació dels seus propis fills. Els infants han arribat a uns nivells insostenibles que obliguen a actuar amb la màxima rapidesa per mitigar el sistema de precarietat en què viuen molts menors, dificultat per fer front a la crisi en la qual es troben les seves famílies, on mare i pare es troben en atur, depenent de les prestacions socials si és que arriben. El nombre de famílies amb fills on tots els adults estan en atur, ha augmentat en un 290 % des del començament de la crisi. Les polítiques d'infància no són efectives per frenar la desigualtat i la pobresa. La inversió pública, la dotació pressupostària dels governs estatals i autonòmic per la infància han disminuït més de 15% en un sol any, segons Unicef. És necessari un pacte d'estat per la infància semblant al que en el seu dia es va fer amb el Pacte de Toledo per blindar a la gent gran. Més visibilitat dels infants a l'agenda política, fer un seguiment més intens de les partides destinades als menors, tant per part estatal com autonòmic, avaluant el seu compliment. L'estat té un gran problema que es diu pobresa infantil, que els governants volen ocultar, ho diu Càritas i altres ONGs, però fonts del mateix govern de l'INE afirmen que la pobresa infantil afecta a 1 de cada 4 nens, a més de 2.500.000, més menors pobres i més pobres, una gran desigualtat que està a nivells de les poblacions com la romanesa. Tenim poca capacitat de reduir la pobresa infantil. I cal sumar l'actitud del govern central que ha destinat 16 m d'euros per a tot l'estat espanyol, i se li ocorre fer un Repartiment injust tenint en compte el nombre de menors pobres de cada comunitat autonòmica, amb la qual cosa per exemple a Ceuta, per cada nen 153 euros i a Catalunya 2 euros, en contra de les comunitats més poblades, i afavoreix a les més poblades com Extremadura que després es permet el luxe d'anunciar baixada d'impostos. No obstant això, tant al govern central com a la generalitat de Catalunya no els cau la cara de vergonya quan rescaten als bancs o legislen al seu benefici. Rescatem als infants i famílies no solament als bancs.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/08/01/actualidad/1406894417_148138.html

Ridículo interesado

He perdut el compte de les vegades que ens hem vist en la necessitat de parlar sobre el dret fonamental, dret humà i consagrat a un habitatge digne. Avui una vegada mes, i per posar de manifest el ridícul que fa el Govern Central amb el seu afany de legislar a favor dels poders financers dels bancs, novament el Tribunal europeu li dóna una lliçó i li diu que la legislació processal hipotecària en Espanya és injusta, i no pot dir el PP que és una legislació antiga o que la va fer un altre partit, no l'any passat després de rebutjar la ILP de la PAH, fa una modificació de la llei també a contracor perquè l'obliguen novament els tribunals europeus, i legisla provocant una falta de tutela judicial efectiva als més perjudicats, a les famílies, evitant que davant una resolució injusta no puguin recórrer, i no obstant això si que dóna l'oportunitat als bancs. El PP sempre que ha fet una reforma legal sobre el tema hipotecari, ha tingut en compte beneficiar als bancs, ja sigui per rentar la cara o perquè les famílies perdin el seu habitatge, i així estem que no més en el 2013, 85.000 execucions hipotecàries, des que esclata la crisi ja portem gairebé mig milió, i cada vegada pitjor, perquè la llei de bones pràctiques o males no ha servit per perdonar deute, o quitacions, ni per a dacions en pagament, solament per alguns refinançaments que han empitjorat la situació, i algun desnonament aturats, pocs solament famílies pobres amb fills de menys de 3 anys, que a més quan compleixin la moratòria de 2 anys, aniran inevitablement al carrer?. La dació en pagament és urgent, el lliurament de l'habitatge a canvi del pis i un lloguer social, perquè el contrari, és el que està passant, engany absolut. Perquè les famílies mai podran pagar aquestes hipoteques estafa, amb la qual cosa el deute comptabilitzat pel banc en els seus balanços és de zero, doncs perdonem el deute. Ah ! i obliguem al banc a concedir el lloguer social del mateix habitatge perquè en cas contrari augmentem el problema dels pisos buits, ocupacions, amb els problemes afegits als veïns, al barri i a la Ciutat. És urgent el canvi de la llei, i que els jutges paralitzin tots els procediments hipotecaris, perquè senzillament el Tribunal Europeu diu que són nuls, senyors jutges aquí tenen una eina legal per no seguir amb la injustícia social. RESCATEM PERSONES, RESCATEM Famílies

DRET A L'HABITATGE. DERECHO A UNA VIVIENDA DIGNA

La cultura patrimoni de tots: la xarxa de biblioteques de Terrassa

En temps en que perillen els serveis municipals pels problemes pressupostaris propis o per les pressions i la manca de finançament i d’inversions de les institucions autonòmiques i estatals, és molt important destacar l’exemple de la xarxa de biblioteques de Terrassa com a model de gestió publica d’èxit, de gran acceptació entre la ciutadania de la ciutat i que s’ha sabut adaptar als nous temps d’escassetat i als nou usos que demanen els usuaris.

Manifest de la JSC Terrassa: Per la Tercera República

L’agrupació de Terrassa de la Joventut Socialista de Catalunya reclama la fi de l’etapa monàrquica i de la Transició amb la proclamació de la Tercera República.

Volem la Tercera República perquè creiem que l’actual crisi sistèmica de l’Estat, econòmica, social, nacional i democràtica, no es solucionarà mitjançant l’abdicació de l’actual monarca i la proclamació del seu fill.

Creiem que l’etapa de la monarquia ha d’arribar a la seva fi. L’actual context no ens deixa un altre camí. Els escàndols, la implicació i la imputació judicial de membres de la Casa Reial en casos de corrupció, l’opacitat, la manca de transparència i la pèrdua de confiança ciutadana en aquesta institució ens ho corroboren.

L’Ajuntament de Sabadell destinarà 70.000 euros a ajuts perquè entitats d’inclusió social o discapacitat puguin millorar els seus espais

El Ple municipal del mes de juny ha aprovat les bases extraordinàries reguladores específiques per a l’atorgament d’ajuts per l’adquisició o millora d’espais i béns a entitats de serveis socials que porten a terme projectes i activitats d’inclusió social i discapacitats, per l’any 2014. Els ajuts sumaran un total de 70.000 euros. El punt s’ha aprovat per unanimitat de tots els grups municipals.

Manipulación?

Una noticia, un hecho, depende quien nos lo explique lo aceptaremos como nuestro o no, lo que si esta claro es que cada uno explica su verdad, y para muestra un botón:

Según el diario la Razón

Sólo el, 0,2% de los españoles ven la Monarquía como un problema

Según el diario Público

Un 54% de los ciudadanos se mostraba a favor de un referendum 

Es uno de los temas que tratamos en una clase del Posgrado, y la verdad, es tremenda la manipulación de los medios de comunicación.

Sergio Espinosa

Recortar Becas es recortar el futuro

Los estudiantes universitarios y de ciclos formativos que están cursando sus estudios desde la llegada al gobierno del conservador Mariano Rajoy, en diciembre del año 2011, sufren una drástica reducción de las ayudas y becas, una disminución de la cuantía total o retrasos injustificados en los pagos que ponen en peligro la igualdad de oportunidades para todos los estudiantes del estado.

El ministro de Educación, José Ignacio Wert, y la secretaria de estado de Educación, Formación Profesional y Universidades, Montserrat Gomendio, están aplicando con vehemencia el mandato de Rajoy, recortando 6.000 millones en educación, poniendo en peligro el sistema estatal de becas, no solo para los estudios superiores, sino también a los ciclos medios y demás ciclos educativos como las becas para libros.

Presentació del candidat del PSC Sabadell a les municipals 2015

Gairebé un miler de persones, entre militants, simpatitzants i entitats de la ciutat, han assistit al recinte de Fira Sabadell a l’acte polític i dinar de presentació de Josep Ayuso com candidat a l’alcaldia.

Josep Ayuso

" M'han demanat que escrigui aquí la millor història de la ciutat, la del nostre futur. Us convido a escriure-la junts, perquè junts sumem pel futur de Sabadell." Van ser les primeres paraules que va dir Ayuso desprès de que els seus fills li donessin un llibre en blanc.

Miedo a la Democracia

Lo ideal sería poder ver los acontecimientos que se están sucediendo en España y en Catalunya desde la silla de un espectador y comiendo palomitas. Los que estamos en el camino de los cincuenta, podemos estar orgullosos de haber vivido casi con plena conciencia la muerte del dictador, el nombramiento del Rey Juan Carlos I, las primeras cortes democráticas, la elaboración y aprobación de la Constitución, el golpe de estado de 1.981, la Transición en definitiva. Pero también el ingreso de España en la Unión Europea, el final del gobierno de Felipe González y la puesta en órbita universal como un país desarrollado, democrático y de derecho de España. Vivimos el 11 S, el 11 M, la guerra de los Balcanes, la caída del muro de Berlín. En fin, tantas cosas que creo que nos hemos ganado el derecho a ser nombrados “abuelos cebolleta” y estar legitimados para explicar historietas.

El futuro del PSOE, el futuro de la izquierda, el futuro del país, el futuro...

Dicen que el pasado 25 de mayo, día de las elecciones europeas, se rompió el bipartidismo en España, y quizás sea cierto a corto plazo; sólo hace falta leer la prensa para cerciorarse que ya hay muchos que lo pronostican. Me gustaría empezar destacando algunas de las palabras de Manuel Millans en El Periódico, dice así:

“Érase un país en que 2 partidos de escaso bagaje democrático y con mucho inútil sin trayectoria de gestión real jugaban a hacer política en alternancia y a repartirse el pastel del poder; dividían a los ciudadanos sobre bases ideológicas maniqueas; enredaban y enfrentaban a la población con asuntos de escaso interés, sin acordar ni aplicar políticas de Estado y de largo plazo; se mostraban como perfectos ineptos a la hora de resolver los principales problemas de la población, y controlaban y marcaban como al ganado los poderes y contrapesos del Estado y de la sociedad, incluidos medios de comunicación fácilmente domesticados. Esta casta creó una superestructura político-administrativa innecesaria e imposible de mantener y terminó asegurándose su propia impunidad para disfrutar con escasos riesgos de una injustificada y privilegiada posición…”

Entrevista a un ciudadano cualquiera

Vivimos un momento político muy complicado y he creído conveniente hablar de política con alguien que no tiene nada que ver con ella, que no forma parte de su día a día. El objetivo ha sido simple, salir de nuestra cueva para hablar con alguien que no emplea los mismos verbos que yo, para así poder tener una ligera idea de lo que pasa ahí fuera. Y éste ha sido el resultado:

Referéndum Monarquía o República ya

El lunes 2 de junio, para sorpresa generalizada de la mayoría de los ciudadanos del estado, el monarca Juan Carlos I abdicaba y se abría el proceso constitucional para la proclamación, cuanto antes (parece ser que el 18 de junio), de su hijo Felipe como nuevo monarca. A las pocas horas se publicaba que Rajoy y Rubalcaba ya conocían desde principios de año la intención de abdicar y se estaban preparando para moverse rápido y hurtar a los ciudadanos y ciudadanas de decidir si quieren monarquía o república, de convocar un referéndum que permitía elegir el sistema de elección del Jefe del Estado, entre miembros de una única familia o entre el conjunto de la ciudadanía.

Europeas e Ilusión

Europeas:

Algo hemos hecho mal, muy mal.

Creímos tener un grave problema de desafección como si ésta estuviera presente en todos los lados de la política española, no había ningún analista que no viera que la desafección era el principal problema político y que su causa estaba vinculada a la pésima actuación en todos los órdenes de los principales partidos durante la crisis económica; y que ambos partidos estaban sufriendo por ello pérdidas electorales crecientes y quizá irreversibles. Se ha definido la desafección como desorientación, decepción, insatisfacción, enfado e incluso cabreo y alienación, aunque yo añadiría otra que es la desilusión. 

En Cerdanyola, ayudamos a quien más lo necesita

El objetivo de cualquier política progresista tiene que pasar por fijar como prioridad la creación de ocupación para así generar riqueza, no sólo en los propietarios de los medios de producción sino sobre todo en aquellos que los acogen y propician, los trabajadores. Pero esta no es una tarea fácil.

Desde que el PSC asumió en diciembre de 2009 la responsabilidad del gobierno de Cerdanyola, ha tenido que lidiar con la difícil situación económica del municipio, que ha exigido un plan de ajuste durante los últimos años. Afortunadamente, en el presente año ya hemos podido dejar atrás las obligaciones del plan de ajuste y gracias al esfuerzo de todos los ciudadanos, la economía municipal se ha colocado en una situación de solvencia, lo que nos ha ayudado a seguir potenciando una de las políticas a las que nunca hemos renunciado, ayudar a las familias más desfavorecidas.

Hoy más que nunca, la vía es FEDERAL

Y el rey abdicó, un lunes 2 de junio de 2014, don Juan Carlos I de Borbón, jefe del estado español desde la muerte del dictador, decidió no seguir y dar el relevo al príncipe de Asturias, el que irremediablemente se convertirá en el próximo rey de España, don Felipe VI de Borbón.

Después de honrar la figura del rey durante años, hasta la saciedad, y haberle agradecido siempre su figura y decoro desde la transición, ¿no sería hora de dar la voz al pueblo para que decidiera en qué tipo de estado quiere vivir? Mi respuesta es rotunda, sí.

Rescatemos Europa

 

Eslogan de la Joventut Socialista de Catalunya para las elecciones europeas 2014

Rescatem Europa, con este eslogan tan sugerente (y necesario), la Joventut Socialista de Catalunya realizó la campaña de las elecciones europeas del 25 de mayo de 2014. Nada más lejos de la realidad, los resultados de estas elecciones han evidenciado el desplome de los partidos socialistas europeos y especialmente en Catalunya y España, con la marcha de Rubalcaba incluida; también el desgaste generalizado del bipartidismo en el Parlamento Europeo. No solo eso, en el mandato de 5 años que se inicia este verano, habrá un aumento significativo respecto al período 2009-2014 de la cámara ocupada por fuerzas netamente antieuropeas, de ultraderecha y eurófobas que ponen en peligro uno de los mayores logros de Europa: la integración y la Unión Europea.

En los próximos 5 años Europa, todos los europeos y europeas, todos los ciudadanos de los países miembros de la UE tienen unan tarea formidable: ¿qué continente y qué Unión Europea queremos?

Está vigente la Socialdemocracia

Todos los socialistas compartimos la idea de una sociedad mundial en paz y en democracia, con tres principios básicos en nuestra hoja de ruta como son la libertad, la justicia y la solidaridad. Los Socialdemócratas además, lo hacemos desde el prisma del progresismo, de las políticas reformistas dentro de una democracia liberal y parlamentaria, de la protección al medio ambiente y la integración de todos los grupos sociales y todo ello aliñado con la participación ciudadana o lo que es lo mismo la integración de la comunidad. Ese objetivo tiene como único camino para ser conseguido la democracia representativa y el estado de derecho, nunca por medio de una revolución, medio éste, a mi parecer,  totalmente trasnochado.

Willy Brandt, gran referente de la Socialdemocracia Europea