EL AYUNTAMIENTO DE TERRASSA COBRA LAS PRIMERAS MULTAS A LOS BANCOS

Terrassa, 31 d’octubre de 2014 El primer banc multat cedeix a l’Ajuntament la gestió de tres habitatges buits per al seu ús social. L’alcalde, Jordi Ballart, celebra l’efecte dissuasiu de la mesura L’Ajuntament de Terrassa ha aconseguit recuperar els primers habitatges afectats per expedients sancionadors als bancs, per a destinar-los a un ús social. La primera entitat bancària multada, a més de fer efectiu el pagament de les tres sancions imposades, ha cedit finalment la gestió dels tres habitatges a l’Ajuntament per tal que els pugui destinar al seu ús social. Amb aquesta acció es constata que les multes coercitives són una via efectiva per a dissuadir els bancs de mantenir la propietat dels habitatges buits que no poden ocupar i poder alliberar així aquests immobles per a destinar-los a habitatge social. Aquest era el principal objectiu d’aquesta mesura legal que l’Ajuntament de Terrassa va iniciar en solitari i de forma pionera, després d’anys de converses amb les entitats bancàries per arribar a un acord respecte el parc d’habitatges desocupats existent a la ciutat. L’Alcalde, Jordi Ballart, valora aquest resultat com “una primera victòria real i alhora simbòlica, pel missatge esperançador i de gran transcendència que avui podem donar a la ciutadania i als milers de famílies que reclamen el dret fonamental a un habitatge. Això demostra que, malgrat les incerteses, els entrebancs, i fins i tot les crítiques i recels que hem trobat fins ara, les nostres accions, a més de ser perfectament legals, estan en la línia correcta.” A banda d’aquestes primeres multes imposades en el seu moment, se n’han imposat 41 més. I també s’han imposat ja les dues primeres multes coercitives (per un import de 6.000 euros cadascuna) corresponents al segon requeriment a entitats a les quals ja s’ha imposat la primera i no han ocupat encara l’habitatge. Per tant, entre primeres i segones multes coercitives, s’han imposat un total de 46 multes. En paral·lel, el govern municipal continua tramitant nous expedients en relació als habitatges buits de diverses entitats financeres a Terrassa. A més dels 726 que ja estaven en curs, ja se n’estan tramitant 256 més. D’aquests, es preveu que uns 50 entrin en fase d’incoació abans de final d’any, el pas previ a la imposició de multes coercitives. Aquesta mesura també està obtenint resultats molt positius, ja que més de 200 expedients s’han pogut tancar perquè els bancs afectats els han ocupat finalment amb famílies o bé els han cedit per a ús de lloguer assequible. En concret, 97 habitatges els han cedit al Fondo Social de la Vivienda, 1 a l’Agència Catalana de l’Habitatge, i 4 a l’Ajuntament de Terrassa. En total, s’han cedit 102 habitatges. L’Alcalde, Jordi Ballart, ha afirmat que “són accions valentes i compromeses amb la ciutadania i amb els moments difícils que estem vivint, en consonància amb la situació actual i les noves maneres de fer política, a peu de carrer, escoltant els problemes de la gent. És el fruit del treball que fa mesos venim fent coordinant-nos amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, i que demostra que és possible fer accions concretes i obtenir resultats reals en aquest tema tan primordial.” D’altra banda, també s’han anat aplicant les primeres taxes municipals que van entrar en vigor aquest 2014, per la tramitació de tots aquests expedients. En total actualment hi ha 135 taxes aplicades. L’Ajuntament de Terrassa es manté obert al diàleg amb les entitats bancàries, com sempre ha fet fins ara, però reitera que mentre no hi hagi una voluntat clara i real de cedir els habitatges desocupats, pensa continuar amb aquestes accions per garantir el dret fonamental a l’habitatge. Per això continuarà reclamant la nul·litat dels processos hipotecaris i la dació en pagament amb caràcter retroactiu, així com l’aturada dels desnonaments i l’impuls del lloguer social en els casos de pèrdua de l’habitatge habitual. També continuarà demanant de forma sistemàtica als bancs que paguin els seus deutes a les comunitats on tinguin habitatges buits. Un conjunt d’actuacions que s’ha fet coordinant esforços amb la societat civil i especialment amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).

Tenim poca capacitat de reduir la pobresa infantil.

La crisi de les famílies, les retallades i la falta d'ocupació, la falta de ingressos porta a les famílies a no poder fer front a l'alimentació dels seus propis fills. Els infants han arribat a uns nivells insostenibles que obliguen a actuar amb la màxima rapidesa per mitigar el sistema de precarietat en què viuen molts menors, dificultat per fer front a la crisi en la qual es troben les seves famílies, on mare i pare es troben en atur, depenent de les prestacions socials si és que arriben. El nombre de famílies amb fills on tots els adults estan en atur, ha augmentat en un 290 % des del començament de la crisi. Les polítiques d'infància no són efectives per frenar la desigualtat i la pobresa. La inversió pública, la dotació pressupostària dels governs estatals i autonòmic per la infància han disminuït més de 15% en un sol any, segons Unicef. És necessari un pacte d'estat per la infància semblant al que en el seu dia es va fer amb el Pacte de Toledo per blindar a la gent gran. Més visibilitat dels infants a l'agenda política, fer un seguiment més intens de les partides destinades als menors, tant per part estatal com autonòmic, avaluant el seu compliment. L'estat té un gran problema que es diu pobresa infantil, que els governants volen ocultar, ho diu Càritas i altres ONGs, però fonts del mateix govern de l'INE afirmen que la pobresa infantil afecta a 1 de cada 4 nens, a més de 2.500.000, més menors pobres i més pobres, una gran desigualtat que està a nivells de les poblacions com la romanesa. Tenim poca capacitat de reduir la pobresa infantil. I cal sumar l'actitud del govern central que ha destinat 16 m d'euros per a tot l'estat espanyol, i se li ocorre fer un Repartiment injust tenint en compte el nombre de menors pobres de cada comunitat autonòmica, amb la qual cosa per exemple a Ceuta, per cada nen 153 euros i a Catalunya 2 euros, en contra de les comunitats més poblades, i afavoreix a les més poblades com Extremadura que després es permet el luxe d'anunciar baixada d'impostos. No obstant això, tant al govern central com a la generalitat de Catalunya no els cau la cara de vergonya quan rescaten als bancs o legislen al seu benefici. Rescatem als infants i famílies no solament als bancs.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/08/01/actualidad/1406894417_148138.html

Ridículo interesado

He perdut el compte de les vegades que ens hem vist en la necessitat de parlar sobre el dret fonamental, dret humà i consagrat a un habitatge digne. Avui una vegada mes, i per posar de manifest el ridícul que fa el Govern Central amb el seu afany de legislar a favor dels poders financers dels bancs, novament el Tribunal europeu li dóna una lliçó i li diu que la legislació processal hipotecària en Espanya és injusta, i no pot dir el PP que és una legislació antiga o que la va fer un altre partit, no l'any passat després de rebutjar la ILP de la PAH, fa una modificació de la llei també a contracor perquè l'obliguen novament els tribunals europeus, i legisla provocant una falta de tutela judicial efectiva als més perjudicats, a les famílies, evitant que davant una resolució injusta no puguin recórrer, i no obstant això si que dóna l'oportunitat als bancs. El PP sempre que ha fet una reforma legal sobre el tema hipotecari, ha tingut en compte beneficiar als bancs, ja sigui per rentar la cara o perquè les famílies perdin el seu habitatge, i així estem que no més en el 2013, 85.000 execucions hipotecàries, des que esclata la crisi ja portem gairebé mig milió, i cada vegada pitjor, perquè la llei de bones pràctiques o males no ha servit per perdonar deute, o quitacions, ni per a dacions en pagament, solament per alguns refinançaments que han empitjorat la situació, i algun desnonament aturats, pocs solament famílies pobres amb fills de menys de 3 anys, que a més quan compleixin la moratòria de 2 anys, aniran inevitablement al carrer?. La dació en pagament és urgent, el lliurament de l'habitatge a canvi del pis i un lloguer social, perquè el contrari, és el que està passant, engany absolut. Perquè les famílies mai podran pagar aquestes hipoteques estafa, amb la qual cosa el deute comptabilitzat pel banc en els seus balanços és de zero, doncs perdonem el deute. Ah ! i obliguem al banc a concedir el lloguer social del mateix habitatge perquè en cas contrari augmentem el problema dels pisos buits, ocupacions, amb els problemes afegits als veïns, al barri i a la Ciutat. És urgent el canvi de la llei, i que els jutges paralitzin tots els procediments hipotecaris, perquè senzillament el Tribunal Europeu diu que són nuls, senyors jutges aquí tenen una eina legal per no seguir amb la injustícia social. RESCATEM PERSONES, RESCATEM Famílies

DRET A L'HABITATGE. DERECHO A UNA VIVIENDA DIGNA

La cultura patrimoni de tots: la xarxa de biblioteques de Terrassa

En temps en que perillen els serveis municipals pels problemes pressupostaris propis o per les pressions i la manca de finançament i d’inversions de les institucions autonòmiques i estatals, és molt important destacar l’exemple de la xarxa de biblioteques de Terrassa com a model de gestió publica d’èxit, de gran acceptació entre la ciutadania de la ciutat i que s’ha sabut adaptar als nous temps d’escassetat i als nou usos que demanen els usuaris.

Manifest de la JSC Terrassa: Per la Tercera República

L’agrupació de Terrassa de la Joventut Socialista de Catalunya reclama la fi de l’etapa monàrquica i de la Transició amb la proclamació de la Tercera República.

Volem la Tercera República perquè creiem que l’actual crisi sistèmica de l’Estat, econòmica, social, nacional i democràtica, no es solucionarà mitjançant l’abdicació de l’actual monarca i la proclamació del seu fill.

Creiem que l’etapa de la monarquia ha d’arribar a la seva fi. L’actual context no ens deixa un altre camí. Els escàndols, la implicació i la imputació judicial de membres de la Casa Reial en casos de corrupció, l’opacitat, la manca de transparència i la pèrdua de confiança ciutadana en aquesta institució ens ho corroboren.

L’Ajuntament de Sabadell destinarà 70.000 euros a ajuts perquè entitats d’inclusió social o discapacitat puguin millorar els seus espais

El Ple municipal del mes de juny ha aprovat les bases extraordinàries reguladores específiques per a l’atorgament d’ajuts per l’adquisició o millora d’espais i béns a entitats de serveis socials que porten a terme projectes i activitats d’inclusió social i discapacitats, per l’any 2014. Els ajuts sumaran un total de 70.000 euros. El punt s’ha aprovat per unanimitat de tots els grups municipals.

Manipulación?

Una noticia, un hecho, depende quien nos lo explique lo aceptaremos como nuestro o no, lo que si esta claro es que cada uno explica su verdad, y para muestra un botón:

Según el diario la Razón

Sólo el, 0,2% de los españoles ven la Monarquía como un problema

Según el diario Público

Un 54% de los ciudadanos se mostraba a favor de un referendum 

Es uno de los temas que tratamos en una clase del Posgrado, y la verdad, es tremenda la manipulación de los medios de comunicación.

Sergio Espinosa

Recortar Becas es recortar el futuro

Los estudiantes universitarios y de ciclos formativos que están cursando sus estudios desde la llegada al gobierno del conservador Mariano Rajoy, en diciembre del año 2011, sufren una drástica reducción de las ayudas y becas, una disminución de la cuantía total o retrasos injustificados en los pagos que ponen en peligro la igualdad de oportunidades para todos los estudiantes del estado.

El ministro de Educación, José Ignacio Wert, y la secretaria de estado de Educación, Formación Profesional y Universidades, Montserrat Gomendio, están aplicando con vehemencia el mandato de Rajoy, recortando 6.000 millones en educación, poniendo en peligro el sistema estatal de becas, no solo para los estudios superiores, sino también a los ciclos medios y demás ciclos educativos como las becas para libros.

Presentació del candidat del PSC Sabadell a les municipals 2015

Gairebé un miler de persones, entre militants, simpatitzants i entitats de la ciutat, han assistit al recinte de Fira Sabadell a l’acte polític i dinar de presentació de Josep Ayuso com candidat a l’alcaldia.

Josep Ayuso

" M'han demanat que escrigui aquí la millor història de la ciutat, la del nostre futur. Us convido a escriure-la junts, perquè junts sumem pel futur de Sabadell." Van ser les primeres paraules que va dir Ayuso desprès de que els seus fills li donessin un llibre en blanc.

Miedo a la Democracia

Lo ideal sería poder ver los acontecimientos que se están sucediendo en España y en Catalunya desde la silla de un espectador y comiendo palomitas. Los que estamos en el camino de los cincuenta, podemos estar orgullosos de haber vivido casi con plena conciencia la muerte del dictador, el nombramiento del Rey Juan Carlos I, las primeras cortes democráticas, la elaboración y aprobación de la Constitución, el golpe de estado de 1.981, la Transición en definitiva. Pero también el ingreso de España en la Unión Europea, el final del gobierno de Felipe González y la puesta en órbita universal como un país desarrollado, democrático y de derecho de España. Vivimos el 11 S, el 11 M, la guerra de los Balcanes, la caída del muro de Berlín. En fin, tantas cosas que creo que nos hemos ganado el derecho a ser nombrados “abuelos cebolleta” y estar legitimados para explicar historietas.

El futuro del PSOE, el futuro de la izquierda, el futuro del país, el futuro...

Dicen que el pasado 25 de mayo, día de las elecciones europeas, se rompió el bipartidismo en España, y quizás sea cierto a corto plazo; sólo hace falta leer la prensa para cerciorarse que ya hay muchos que lo pronostican. Me gustaría empezar destacando algunas de las palabras de Manuel Millans en El Periódico, dice así:

“Érase un país en que 2 partidos de escaso bagaje democrático y con mucho inútil sin trayectoria de gestión real jugaban a hacer política en alternancia y a repartirse el pastel del poder; dividían a los ciudadanos sobre bases ideológicas maniqueas; enredaban y enfrentaban a la población con asuntos de escaso interés, sin acordar ni aplicar políticas de Estado y de largo plazo; se mostraban como perfectos ineptos a la hora de resolver los principales problemas de la población, y controlaban y marcaban como al ganado los poderes y contrapesos del Estado y de la sociedad, incluidos medios de comunicación fácilmente domesticados. Esta casta creó una superestructura político-administrativa innecesaria e imposible de mantener y terminó asegurándose su propia impunidad para disfrutar con escasos riesgos de una injustificada y privilegiada posición…”

Entrevista a un ciudadano cualquiera

Vivimos un momento político muy complicado y he creído conveniente hablar de política con alguien que no tiene nada que ver con ella, que no forma parte de su día a día. El objetivo ha sido simple, salir de nuestra cueva para hablar con alguien que no emplea los mismos verbos que yo, para así poder tener una ligera idea de lo que pasa ahí fuera. Y éste ha sido el resultado:

Referéndum Monarquía o República ya

El lunes 2 de junio, para sorpresa generalizada de la mayoría de los ciudadanos del estado, el monarca Juan Carlos I abdicaba y se abría el proceso constitucional para la proclamación, cuanto antes (parece ser que el 18 de junio), de su hijo Felipe como nuevo monarca. A las pocas horas se publicaba que Rajoy y Rubalcaba ya conocían desde principios de año la intención de abdicar y se estaban preparando para moverse rápido y hurtar a los ciudadanos y ciudadanas de decidir si quieren monarquía o república, de convocar un referéndum que permitía elegir el sistema de elección del Jefe del Estado, entre miembros de una única familia o entre el conjunto de la ciudadanía.

Europeas e Ilusión

Europeas:

Algo hemos hecho mal, muy mal.

Creímos tener un grave problema de desafección como si ésta estuviera presente en todos los lados de la política española, no había ningún analista que no viera que la desafección era el principal problema político y que su causa estaba vinculada a la pésima actuación en todos los órdenes de los principales partidos durante la crisis económica; y que ambos partidos estaban sufriendo por ello pérdidas electorales crecientes y quizá irreversibles. Se ha definido la desafección como desorientación, decepción, insatisfacción, enfado e incluso cabreo y alienación, aunque yo añadiría otra que es la desilusión. 

En Cerdanyola, ayudamos a quien más lo necesita

El objetivo de cualquier política progresista tiene que pasar por fijar como prioridad la creación de ocupación para así generar riqueza, no sólo en los propietarios de los medios de producción sino sobre todo en aquellos que los acogen y propician, los trabajadores. Pero esta no es una tarea fácil.

Desde que el PSC asumió en diciembre de 2009 la responsabilidad del gobierno de Cerdanyola, ha tenido que lidiar con la difícil situación económica del municipio, que ha exigido un plan de ajuste durante los últimos años. Afortunadamente, en el presente año ya hemos podido dejar atrás las obligaciones del plan de ajuste y gracias al esfuerzo de todos los ciudadanos, la economía municipal se ha colocado en una situación de solvencia, lo que nos ha ayudado a seguir potenciando una de las políticas a las que nunca hemos renunciado, ayudar a las familias más desfavorecidas.

Hoy más que nunca, la vía es FEDERAL

Y el rey abdicó, un lunes 2 de junio de 2014, don Juan Carlos I de Borbón, jefe del estado español desde la muerte del dictador, decidió no seguir y dar el relevo al príncipe de Asturias, el que irremediablemente se convertirá en el próximo rey de España, don Felipe VI de Borbón.

Después de honrar la figura del rey durante años, hasta la saciedad, y haberle agradecido siempre su figura y decoro desde la transición, ¿no sería hora de dar la voz al pueblo para que decidiera en qué tipo de estado quiere vivir? Mi respuesta es rotunda, sí.

Rescatemos Europa

 

Eslogan de la Joventut Socialista de Catalunya para las elecciones europeas 2014

Rescatem Europa, con este eslogan tan sugerente (y necesario), la Joventut Socialista de Catalunya realizó la campaña de las elecciones europeas del 25 de mayo de 2014. Nada más lejos de la realidad, los resultados de estas elecciones han evidenciado el desplome de los partidos socialistas europeos y especialmente en Catalunya y España, con la marcha de Rubalcaba incluida; también el desgaste generalizado del bipartidismo en el Parlamento Europeo. No solo eso, en el mandato de 5 años que se inicia este verano, habrá un aumento significativo respecto al período 2009-2014 de la cámara ocupada por fuerzas netamente antieuropeas, de ultraderecha y eurófobas que ponen en peligro uno de los mayores logros de Europa: la integración y la Unión Europea.

En los próximos 5 años Europa, todos los europeos y europeas, todos los ciudadanos de los países miembros de la UE tienen unan tarea formidable: ¿qué continente y qué Unión Europea queremos?

Está vigente la Socialdemocracia

Todos los socialistas compartimos la idea de una sociedad mundial en paz y en democracia, con tres principios básicos en nuestra hoja de ruta como son la libertad, la justicia y la solidaridad. Los Socialdemócratas además, lo hacemos desde el prisma del progresismo, de las políticas reformistas dentro de una democracia liberal y parlamentaria, de la protección al medio ambiente y la integración de todos los grupos sociales y todo ello aliñado con la participación ciudadana o lo que es lo mismo la integración de la comunidad. Ese objetivo tiene como único camino para ser conseguido la democracia representativa y el estado de derecho, nunca por medio de una revolución, medio éste, a mi parecer,  totalmente trasnochado.

Willy Brandt, gran referente de la Socialdemocracia Europea

Condemnem la violència de gènere

 

Concentració contra la violència masclista a Terrassa, 26 de maig de 2014

Avui ens tornem a trobar a la porta de l’Ajuntament, com cada mes venim fent, per expressar el rebuig més rotund per part de la Comissió 8 de març de Terrassa, integrada per tots els grups, associacions i col•lectius de dones de la ciutat, i en el meu cas en concret, en representació de la Comissió d’Igualtat del PSC Terrassa.

Un cop més, totes aquelles persones que formem part de la Comissió 8 de març, condemnem públicament tota aquella violència que s’exerceix vers les dones, sigui del caire que sigui.

Nova executiva de la JSC de Sabadell

Mercè Porras és la nova primera secretària de la JSC de Sabadell. Els nous membres de la nova Executiva de la JSC de Sabadell són Raúl Pérez com a vicesecretari primer, Alex Vallet com a secretari d’organització, Alejandro Hernández és el secretari de formació i Eloi Cortés és el nou vocal.

Nova Executiva de la JSC de Sabadell

Modelo Productivo, Educación y Empleo

     

Tuvimos crédito fácil y barato y pudimos dedicarlo a consumir de una forma casi compulsiva, comprábamos viviendas, coches, etc. y mucho consumo especulativo, casi siempre centrado en la vivienda, pero este periodo no lo aprovechamos para resolver nuestros problemas estructurales.

180 millones de personas, en la normalidad.

Quan l’excepcionalitat passa a ser habitual o un fet quotidià, deixa de ser noticiable i a la vegada perd impuls la necessitat de visibilitzar col·lectius històricament discriminats o vulnerats. És responsabilitat de les administracions doncs, continuar en la tasca de normalitzar la mal dita excepcionalitat per ser, viure o conviure de manera diferent a la majoria, però a la vegada ser inflexible en els casos de violència o vulneració de drets relacionats amb l’homofòbia o la transfòbia.

La tercera república

Sóc republicana, per convicció per sentit comú, i no per sentiments històrics, no vull representacions fictícies per persones imposades.

Aprofitant la commemoració de la República el dia 14 d'abril, vull posar en valor a les persones republicanes que van morir i a les que van sobreviure en pèssimes condicions a la derrota de la Segona República a mans de les forces il·legítimes imposades pels franquistes. 
 

Vull fer un homenatge, a l'Assumpta Montellà, escriptora i historiadora, gran professional que ha tingut el coratge i la bona idea d'elevar les històries petites a la visualització de la gran història, a donar explicacions sobre el que veritablement va passar.  
 
Avui destaco dues obres d'Assumpta, la Maternitat d'Elna i la darrera, la que parla de la Batalla de l'Ebre. Destacar dos moments finals de la història més negra d'aquest país: la Guerra Civil.

De caritat privada a servei públic: el cas dels hospitals

En temps de crisi econòmica i solucions neoliberals per sortir d’aquesta crisi, s’ha recuperat el vell esperit liberal d’aprimar l’Estat, reduint serveis com els relacionats amb la sanitat i que aquests passin a mans privades. Així parlem ara de privatitzacions, externalitzacions, gestió privada de propietats públiques, model Alzira, entre altres. 

Per comprendre l’error i el fracàs d’aquestes mesures convé fer una mica d’història; un exemple clar de la ineficiència de la gestió privada dels hospitals (però al revés), és el dels hospitals baixmedievals de Barcelona i la rodalia, de centres de caritat privada al segle XIV a centre de serveis mèdics gestionats per les administracions locals a partir dels segles XV i XVI.

Hospital medieval, França, segle XIII

Al segle XIII, els hospitals no tenien les mateixes funcions que els actuals, servien per donar refugi a pobres i peregrins, no a curar malalts, tot i que també hi havia centres especialitzats on residien els leprosos. Aquests centres comencen a sorgir per Barcelona i la seva rodalia cap al segle XIII: l’hospital d’En Colom (1229) o el de Pere Desvilar (1308) a Barcelona; el de Pere Sa Muntada (1283) a Sabadell, el de la Verge Maria (aproximadament 1287) a Terrassa o el de l’Agnus Dei (1328) a Granollers.

La Tercera República y el reposicionamiento socialista

Hace algo más de dos semanas conmemorábamos el 83º aniversario de la proclamación de la II República española, o el 83º aniversario del fin de un sistema político monárquico, corrupto y caciquil conocido como la Restauración (1876-1931). La situación actual del país y del sistema político nacido con la Constitución de 1978 está dando sus últimos coletazos, profundamente contaminado por una crisis sistémica que pone en peligro no solo la integridad de las instituciones (corrupción, nepotismo, injusticia), sino su propia legitimidad y la legitimidad del sistema democrático ante una mayoría de ciudadanos y ciudadanas. Ante esta situación, solo queda una solución, hacer un reset al sistema político y cerrar de una vez por todas la Transición y la Segunda Restauración Borbónica (1978-), constituir ya la Tercera República Federal Española.

El 14 de abril de 1931, el sistema político de la Restauración, inaugurado en 1876, se desplomaba después de unas elecciones municipales donde ganaron los partidos socialistas y republicanos. Alfonso XIII y el sistema político corrupto y deslegitimizado, daba paso a la II República, a un nuevo sistema que trajo la democracia, la igualdad de derechos, el sufragio universal, la laicidad, el poder del pueblo para el pueblo y que acabó trágicamente en un golpe de estado de las derechas en 1936 y en una guerra civil, que hoy, en el año 2014, aún no ha cerrado sus heridas.

Pobresa energètica, responsabilitat social corporativa

simplement, sense paraules

     L'atur, l'atur de llarga durada, la pèrdua de prestacions, les retallades, la crisi porta a les famílies a la pobresa, les famílies han de decidir entre pagar els lloguers o hipoteques, menjar o pagar subministraments (aigua, llum, gas..) El que dóna lloc o comporta els talls de subministrament, dramàtica conseqüència, algú s'imagina el que és viure sense llum o aigua, sense dignitat, això esta passant a Catalunya a Espanya, Familíes que tenen tots el membres a l’atur, famílies amb 426 euros de Pirmi o es paga el lloguer o es menja o es paga subministraments per a tot no dóna, i qui no vulgui admetre es per pura hipocresia.

FRONTERAS

La característica esencial de los Estados es que en ellos reside la soberanía, o lo que es lo mismo, la posibilidad de implantar y ejercer su autoridad en la manera que tengan por conveniente o en la manera que se imponga, muchas veces, por el ejercicio de la fuerza. A partir de ahí se establecen las fronteras de los países o de los Estados, para que ese ejercicio no perjudique a otros o incluso para defenderse del perjuicio que otros Estados les puedan generar pudiendo exigir que los Estados foráneos se abstengan de actuar y penetrar en su territorio.

Diada de Sant Jordi 2014

" la Galeta Solidària "

El proper dimecres 23 d’abril, diada de Sant Jordi, el PSC Sabadell muntarà una carpa solidària com porta fent des de fa uns anys. Enguany farem dues parades, una al Mercat Central i una altre a la plaça de la Creu de Barberà. 

Sabadell, " Smart City ".

Por segundo año consecutivo, Sabadell se convirtió en el centro de referencia internacional para conocer las últimas tendencias en cuanto a las ciudades inteligentes.

35 anys de progrés municipal

Avui, dijous 3 d’abril de 2014, es commemora el 35e aniversari de les primeres eleccions democràtiques municipals després de 40 anys de dictadura. 35 anys de progrés en els pobles i ciutats de Catalunya de la mà del PSC, que hem de tornar a recuperar i reivindicar.

Cartell del PSC en la campanya de les municipals 1979

En 1979, els ajuntaments es trobaven en l’immobilisme d’unes elits polítiques hereves de la dictadura de Franco, desorientades des de la mort del dictador i desconnectades del carrer i de les demandes de la societat civil. Uns consistoris amb poca capacitat política autònoma respecte al govern central i en una situació financera propera a la fallida. Sense competències clares i amb escàs marge per a recaptar més impostos, era impossible adaptar-se a les demandes dels ciutadans.

Espai públic, espai de tots/es

He de reconéixer en primer lloc que, la cultura de l'Espai Públic és un tema que m'apassiona i, tot el que es crei, reinventi o reformuli, benvingut sigui... La pregunta però és, estem preparats per tenir cultura de l'Espai Públic? Seriem capaços d'estandaritzar un principis universals en aquest àmbit? La resposta és rotunda, no, encara no.

Vivim en una societat, l'espanyola (concretament en les grans àrees urbanes) on gairebé la majoria dels conductors estableixen les seves pròpies normes independentment dels altres. D'exemples, els que conduïm, en veiem cada dia: No us heu fixat mai que a les vies ràpides de Barcelona i rodalies els carrils ràpids (els de l'esquerra) són els que van plens i els lents (els de la dreta) els que van buïts? No us heu fixat mai que la gent canvia de carril sense intermitent, s'apropa massa al de davant o interpreta diferent els senyals de trànsit? No us heu fartat d'anar darrera d'algú que no és capaç de posar l'intermitent anant a 10km/h mentre busca aparcament i no saps el que està fent fins que l'avançes?

El tren de la vida

"Hacinados en cualquier cochambre de lugar, los desheredados de la Tierra aprovechan cualquier mínimo espacio para apañar sus chabolas, haciendo equilibrismos de habitabilidad en sitios inverosímiles, aprisionados entre vías de tren, vertederos y autopistas, cualquier recoveco sirve para quienes, desesperados, emigran del campo e intentan montar ¿un futuro?..., un algo en la gran ciudad, con la esperanza de un futuro mejor, una oportunidad venida del cielo que pueda dar un viraje a su existencia. Quizá estos niños que juegan al baloncesto en medio de unas vías que atraviesan un barrio paupérrimo de Manila, puedan algún día aspirar a eso, a tener alguna opción de vivir con un mínimo de dignidad" RAFAEL RUIZ. 

He volgut transcriure aquestes línies, després de tot el succeït els darrers mesos a la frontera de Ceuta entre d'altres, per fer-nos conscienciar encara més de les injustícies que pateix el món. Al món ja és major la població urbana que la rural, i l'imparable trasllat cap a les grans ciutats cercant una oportunitat, produeix sovint monstres de suburbis i de vides humanes, en són un exemple ciutats com Manila o Mumbai (on he estat i ho corroboro).

Carlos Cordón

Camino de épocas pasadas es el futuro que nos espera

El mundo avanza menos para nuestro gobierno. Cuando las leyes se han adaptado a la evolución social el Ministerio del Sr. Gallardón inicia la involución social mediante las leyes.

Tres, por ahora, son los cambios conservadores que pretende el Sr. Gallardón, léase subir las tasas y depósitos para recurrir en la segunda instancia judicial, la prisión permanente revisable y la ley del aborto.

Reflexió per un consum responsable de l'aigua

Estem immersos en un època on la humanitat comença a conscienciar-se del canvi climàtic i de les seves conseqüències. Tot i què ni de bon tros aquesta conscienciació és generalitzada, últimament veiem com aquest tema està a l'ordre del dia en molts àmbits, i aquest fet ja és significatiu.

Em vull fixar en un problema que ens toca de prop, l'aigua. Estic convençut que la majoria de gent que ens envolta no es fa una idea de la importància que té l'aigua en la seva vida i les conseqüències que podria arribar a produir la seva inexistència. Pensem que això de la falta d'aigua només afecta als països del tercer món i que aquesta no és la nostra guerra. Doncs estem molt equivocats, a Espanya hi ha cada cop més sequera, i si les precipitacions es segueixen resistint a venir, en poc temps patirem restriccions d'aigua.

Visc a Cerdanyola i visca Cerdanyola!

Es defineix patriotisme com aquell sentiment d'orgull per la terra que t'ha vist néixer o créixer i que està lligat a uns valors, una cultura i una història. Aquest sentiment de pertinença no té preu, ni color polític, tampoc exclou ningú, ni és propietat de cap altre; simplement, es té o no es té, simplement, el sents o no el sents.

REFLEXIÓN

.

Impactante, pero la más dura realidad. Llevamos mucho tiempo padeciendo una epidemia social hacia la precariedad de las personas. Yo,como SOCIALISTA que soy por convicción, quiero luchar contra esta epidemia y como dice el chico del vídeo,¡estoy HARTO! por eso desde este Blog os pido que nos unamos y luchemos hoy más que nunca por nuestros ideales y valores, que son la única opción que tenemos las personas para poder romper y cambiar esta sociedad.

Sergio Espinosa

8 de març, Dia Internacional de la Dona

Personalment penso que aquest any més que mai, tots i totes hauríem de reflexionar el perquè un govern ha de posar per damunt de les dones, politiques contra la seva voluntat i els seus drets bàsics assolits durant els últims anys, i hem refereixo a la Reforma de la Llei de l’avortament i la retallada en els recursos per lluitar contra la violència de gènere.

LOS DERECHOS DEL NIÑO

No hace mucho se celebró el Día internacional de los derechos del Niño, una fecha relevante que nos debe hacer reflexionar. En 1.929, la Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó la Declaración de los Derechos del Niño, que recoge los principales derechos que podemos resumir: la no discriminación, el interés del niño siempre estará presente en las decisiones que sobre él se tomen, el derecho a la supervivencia y desarrollo que incluye el bienestar mental y físico y por último los menores podrán expresar su punto de vista y se tomará en consideración sus opiniones en aquellos temas que les afecten.

Nos corresponde a los adultos salvaguardarlos por ser el grupo social más débil e indefenso y ello empieza por las Leyes, cuál  debería ocurrir en España donde la Constitución como Ley Fundamental en su artículo 39 obligan a los poderes públicos a asegurar la protección integral de los niños, velando por el cumplimiento de los acuerdos internacionales.

Ahora bien, ¿Esta protección jurídica de la que están dotados los menores acaso se cumple plenamente en los tiempos convulsos que vivimos? La crisis está afectando de forma directa a muchos niños, que desgraciadamente viven en familias obligadas a escoger entre pagar su hipoteca o darles de comer a sus hijos. Debemos preguntarnos si los poderes públicos con competencias hacen lo suficiente para evitar estas situaciones. Muchas veces no lo hacen y son las administraciones locales, las más cercanas, las que acaban afrontando esta problemática. Un buen ejemplo lo encontramos en la ciudad de Terrassa, donde el Ayuntamiento (con un presupuesto de 200.000 euros) abrió comedores sociales que dieron comida a más de 320 niños y niñas durante los meses de verano.

Confiemos en la Justicia Divina

El artículo 24.1 de la Constitución Española establece que todas las personas tienen derecho a obtener la tutela efectiva de los jueces y tribunales en el ejercicio de sus derechos e intereses legítimos, sin que, en ningún caso, pueda producirse indefensión.

Con la nueva Ley de Tasas se modifica de hecho el citado artículo y, ahora, de “facto” se deduce que no todas las personas tienen derecho a obtener la tutela efectiva de jueces y tribunales y que sólo tendrán acceso aquellas personas que puedan pagar esas tasas preceptivas y previas a ejercer las acciones judiciales que llevan la carga de su pago. Desgraciadamente, la aplicación de las tasas afecta a la mayoría de los potenciales usuarios de la justicia y por esa razón en la situación de crisis económica en la que nos encontramos afecta, sin duda, a la mayoría social que está en una situación económica precaria, tanto a los que no tienen trabajo que por sí es evidente, como para los que lo tienen pues, estos, teóricos afortunados, sus ingresos también son precarios.

SENSE PARTICIPACIÓ NO HI HA CIUTAT

LA PARTICIPACIÓ  HA DE DONAR VALOR A LES CIUTATS. La participació és un dret de la ciutadanía, dret a participar de forma efectiva en els assumptes de la vida pública, local, per completar el sistema representatiu del govern, i el govern té l'obligació de fomentar-la i facilitar-la.

La situació actual és molt complexa i requereix noves formes de governar. No ajuda la desafecció política del ciutadà, el sentiment de llunyania, provocat per l'autisme dels representants, i a vegades per l’abús de poder.

Socialistes i catalanistes per les mateixes raons

Sigui quina sigui la ideologia política que ens defineixi, amagar les reivindicacions nacionals d’una gran part dels ciutadans de Catalunya està demostrat que ha estat i és un greu error que només empitjora les coses. Per molt que des de Madrid i alguna part de Catalunya es vulgui minimitzar la protesta, és innegable que el context és històric i que no es pot passar per alt esperant que aquest problema també s’arregli sol.

La realitat és que aquest moviment sobiranista té cada vegada més recolzament, és més transversal i representa a més persones. I no hi ha motius per pensar que aquesta tendència anirà a menys, tenint en compte com es gestiona aquesta força des de Madrid i algunes parts de l’Espanya més profunda, bressol de l’anticatalanisme i fàbrica d’independentistes.

I sí, els catalans potser tenim motius per queixar-nos, i si no apostem clarament per un federalisme real, el trencament serà inevitable. Espanya serà federal o no serà; o ho entenem i actuem ja, o no hi haurà futur plegats, aquesta és la crua realitat. Perquè per moltes lleis a les que es recorrin, Espanya no podrà seguir unida a la força, només podrà sobreviure si existeix una voluntat comú de continuar junts. I aquesta és la essència de la democràcia, parlar per decidir el futur.

Sóc socialista i catalanista, per les mateixes raons, a part d’internacionalista, i crec en una Espanya federal, en la justícia social i en les persones, no tant en les banderes ni les fronteres. Crec també que la crisi econòmica i les retallades han desbordat el pensament secessionista, més o menys oportunista o interessat; i crec que cal escoltar el poble sense oblidar que la millor manera de defensar un país és apostant clarament pels drets socials dels seus ciutadans. Fer país és construir escoles, hospitals, equipaments; és defensar un repartiment just de la riquesa, és acabar amb els corruptes i és, també, donar al poble el que no pot ser de ningú més, el dret a decidir lliurement el seu futur.

I mentre tot això passa, el material escolar és més car que mai, les taxes universitàries són ja inassolibles per a molts/es, les beques són gairebé inexistents. Tenim més alumnes i menys mestres, amb més privatització i menys salaris, amb més ajustos i menys suport a l'escola pública; per no parlar de les terribles retallades en sanitat i en serveis socials que es continuen produint cada dia amb la complicitat directe de CiU i el seu soci lleial d’ERC.

Espero que tota la gent que es manifesta tan clarament i tan sovint a favor de la independència de Catalunya, es manifesti també amb la mateixa intensitat i d’una vegada per totes contra les retallades i les pèrdues de drets socials que el govern de CiU + ERC està imposant a Catalunya, als catalans i a un patrimoni assolit en més de 30 anys de democràcia; en cas contrari, estarem realment perduts.

Carlos Cordón

NO TANQUEM ELS ULLS TANQUEM ELS CIES

No tanquem els ulls, taquem els CIE’s

Una vegada més la societat s’impressiona quan s’exhibeix mediaticament una situació, en aquest cas vergonyosa.

Es denúncia la situació de les persones ingressades als CIE’s, per trobar-se “presoners” mentre es tramiten els seus expedient d’expulsió, donant-se una situació horrible que viola tots els drets humans d’aquest estat modern. Són persones que només tenen el problema d’haver nascut fora del territori Schange. Per aquest motiu són detinguts i retinguts en aquests centres per un assumpte administratiu, devent conviure amb aquells que tenen antecedents penals.

                                                                     

Aquestes persones tenen menys drets que els reclusos, estan privats de llibertat en centres que no tenen les mínimes condicions sanitàries, i dels drets que s’atorguen a qualsevol presoner que estigui en un centre penitenciari.

Però és més, se sap que el 50% de les persones ingressades no poden ser expulsades, crec que a més de qüestions d’humanitat, existeixen qüestions d’eficàcia que deuen ser resoltes ja. Si algun dia s’aprova el Reglament d’aquests centres, serà imprescindible i inadmissible que no s’obligui a l’autoritat judicial per a que apliqui altres mesures de presentació que no sigui la presó. En altres processos es fa així: se’ls cita cada 15 dies a presentar-se, o se’ls requereix un domicili amb empadronament, exigir-les petites fiances.. etc.

De totes maneres, se sap pel Ministeri de l’Interior, que hi ha persones que mai podran ser expulsades. La qüestió és que se sap prèviament, que persones que no disposen de documentació, o a les que certs països no reconeixen com a nacionals, quin sentit té in internament previ.

Los CIE’s no tenen raó d’existir, si s’apliqués l’article 61 de la Llei, amb criteris de respecte als drets humans, o sigui, mesures alternatives a d’ingrés per presó administrativa en aquests centres.

Urgeix un reglament, urgeix una alternativa a aquests centres, però també urgeix que tots els que formem la societat ens plantegem què pensem fer amb les persones que no disposen de papers, però que no seran expulsades i que conviuen amb nosaltres com a ciutadans de segona.


Lluisa Melgares

Comencem a caminar

Companyes i companys,

Us donem la benvinguda a aquest nou blog, un espai de reflexions dels vallesans del Màster sobre Comunicació i Lideratge 2014 de l'Escola de Postgrau de la UAB.

Ara ja no tenim excusa, començareu a saber de nosaltres ben aviat...

Salut i Socialisme!!!